El candidat a la presidència del Govern, Pedro Sánchez, ha apostat per una "nova entesa" entre catalans i la resta d'espanyols, mentre que el president català, Carles Puigdemont, li ha ofert l'ajuda dels 17 diputats independentistes al Congrés si autoritza un referèndum.

En el seu discurs com a candidat a la investidura, Sánchez ha denunciat que durant l'etapa de Mariano Rajoy ha faltat diàleg en les relacions entre el Govern d'Espanya i la Generalitat: "No és acceptable que dos governs democràtics hagin viscut durant anys d'esquena un de l'altre, sense comprendre la ruïna col·lectiva que provoca aquest enfrontament".

Després de precisar que els socialistes entenen que Catalunya forma part d'Espanya, que estimen i respecten la seva societat, la seva cultura, la seva llengua i la seva identitat, Sánchez ha reconegut que per això li fa mal constatar que part d'aquesta societat ha desconnectat del projecte comú.

Després de comprometre's amb la defensa de la Constitució, s'ha compromès a "bastir ponts" per "tornar a sentir-nos tots part d'aquest projecte comú que és Espanya", pel que ha anunciat la seva intenció de "reactivar" les comissions bilaterals Estat-Generalitat, paralitzades des del juliol del 2011.

També s'ha mostrat obert a estudiar el document de 23 reivindicacions que l'expresident de la Generalitat Artur Mas va plantejar a Rajoy el 30 de juliol del 2014 i ha fet seves algunes propostes com el finançament de la Llei de Dependència, l'increment del pressupost per a polítiques actives d'ocupació, la recuperació dels fons per al programa de desenvolupament rural o la paralització de la llei Wert d'educació.

Per a Sánchez, es necessita "una amplia reforma" per solucionar "d'altres realitats", a les quals "no és aliena" la seva proposta de reformar la Constitució.

Mentrestant, el rotatiu britànic The Guardian ha publicat un article en la seva edició digital en què Puigdemont ha reclamat "coratge polític" als partits polítics espanyols perquè permetin un referèndum a Catalunya que desencalli la legislatura a Espanya i eviti aprofundir en la seva "inestabilitat".

A l'article, titulat "El buit de lideratge d'Espanya està danyant Catalunya i Europa, això ha d'acabar-se", Puigdemont subratlla que hi ha dues opcions: una coalició de PSOE, Podem i Ciutadans que hauria de permetre un referèndum a Catalunya, condició plantejada per la formació que lidera Pablo Iglesias, o una coalició PSOE-Podem amb el vot a favor o l'abstenció dels 17 diputats d'ERC i Democràcia i Llibertat al Congrés.

Segons adverteix el president de la Generalitat, afrontar la situació a Catalunya és l'única possible via per "evitar la inestabilitat a Espanya el 2016", perquè si se segueix obviant el tema els partits espanyols es veuran arrossegats a unes "noves eleccions al juny" i, "en el millor dels casos, hi hauria un nou Govern al setembre".

Per això, segons la seva opinió, els partits espanyols han de tractar el tema català amb "la serietat que es mereix", i el "millor" per a Espanya i per al conjunt d'Europa seria que fossin capaços de reunir el "coratge polític" per permetre un referèndum.

D'una altra banda, la Mesa del Parlament ha admès avui a tràmit la sol·licitud de Junts pel Sí (JxSí) i la CUP per crear les ponències conjuntes de les lleis de "desconnexió" -Hisenda, Seguretat Social i Transitorietat Jurídica-, malgrat l'oposició de la resta de grups i l'informe contrari dels lletrats de la cambra.

El màxim òrgan del Parlament ha donat llum verda a la petició dels grups independentistes de crear les ponències amb els quatre vots a favor de JxSí i tres en contra, els de Ciutadans, PSC i SíQueEsPot.

Des de Ciutadans, José María Espejo-Saavedra ha criticat que JxSí "menyspreï" i no faci cas als propis serveis jurídics i ha demanat que la Mesa reconsideri la seva decisió.

El mateix han fet PSC i PPC, si bé el líder dels populars al Parlament, Xavier García Albiol, ha anat més enllà i ha acusat la Generalitat i el Parlament d'actuar com si estiguessin en un "Estat totalitari" ja que "la legalitat l'assumeixen en funció dels seus interessos polítics i ideològics", mentre que Catalunya Sí que es Pot ha demanat que no se'ls "obligui" a participar en les ponències.