David Marjaliza, presumpte cervell de la trama Púnica, va assegurar davant del jutge Eloy Velasco que van pagar «mítings, banderoles, begudes, moltes coses» a Tomás Gómez quan era alcalde de Parla a canvi de l'adjudicació de «sis o set parcel·les» per a la construcció d'habitatges. «Em deien, vols habitatges en aquest sòl? Sí. Presenta't a aquest concurs. Ens presentàvem a vint parcel·les i ens adjudicaven quatre. En el cas de Parla ens van adjudicar sis o set per un total de 400 i escaig habitatges», va relatar el cervell de la trama. Va assegurar que l'intermediari en aquestes negociacions era el seu soci i exalcalde de Cartagena (Múrcia) José Antonio Alonso Conesa, a qui la trama donava els diners per a les comissions. Marjaliza, que va dir desconèixer el successor de Gómez a Parla, José María Fraile, també imputat, no sap quant es va pagar per aquestes adjudicacions, però va insistir que van ser «moltes coses», inclosos mítings «en els quals va ser l'expresident Felipe González», banderoles i begudes. efe/ddg madrid
David Marjaliza, presumpte cervell de la trama Púnica, va revelar durant 13 hores al jutge Eloy Velasco el funcionament d'una xarxa corrupta de comissions a canvi d'adjudicacions que incloïa pagaments a alcaldes i finançament de campanyes electorals en desenes de municipis de Madrid. Una trama de la qual ell era el cervell juntament amb l'exsecretari general del PP de Madrid, exconseller de Presidència de Madrid i exalcalde de Valdemoro, Francisco Granados, a qui acusa fins i tot de lucrar-se i de ser l'ideòleg d'operacions immobiliàries que la seva empresa va desenvolupar en aquesta localitat del sud de Madrid quan ell era alcalde.
El propi Granados va participar en l'empresa de Marjaliza usant, per ocultar el seu nom, la dona del seu cap de gabinet a l'Ajuntament, en un percentatge que en el seu primer dia de declaració va concretar en un 10 o 20% i l'endemà va acabar rebaixant a un 2%.
En qualsevol cas, Marjaliza, company de files de Granados a l'època d'Alianza Popular, va detallar que l'exconseller s'emportava entre 3.000 i 6.000 euros per cada habitatge que ell venia, operacions que es feien en part en negre, fins al punt que va arribar a acumular «milions» que després va amagar a Suïssa amb ajuda de Granados.
Va ser també Granados qui el va avisar que l'estaven investigant després d'una conversa que va tenir l'exconseller a les 4 de la matinada en una discoteca de Valdemoro amb un guàrdia civil. Llavors li va recomanar trencar la documentació que tingués: «Vam treure tres carros del Carrefour i els vam portar a cremar», confessava.
Però la confessió no es va quedar en Granados, sinó que va afectar desenes d'alcaldes i regidors de localitats com Parla, Pinto, Moraleja de Enmedio, Serranillos del Vallo, Aranjuez, Torrejón de Velasco, Alcalá de Henares, Valdemoro, Móstoles, Getafe, Moralzarzal i Collado Villalba.
També va assenyalar el número 3 de l'equip de Cristina Cifuentes i actual conseller de Medi Ambient de Madrid, Jaime González Taboada, entre els suposats perceptors de comissions il·legals i el va acusar de «fer i desfer» contractes del Pla Prisma, destinat a repartir inversions als pobles de la Comunitat.
«El que feia i desfeia allà era ell», va explicar Marjaliza en un moment de l'interrogatori, en el qual va revelar un mètode «no escrit» per cobrar les comissions: un terç per als tècnics, un terç per a Granados o la Conselleria i un terç per «els que hi eren», és a dir, els directors generals, «Jaime González Taboada amb la seva gent».
Una altra de les implicades per Marjaliza és l'exregidora de Valdemoro pel PSOE i posterior diputada de Ciutadans, Eva Borox, qui, segons la seva versió, va cobrar de Púnica 30.000 euros per abstenir-se en alguns plens.
La trama immobiliària s'estenia a l'habitatge públic i l'empresari va revelar al jutge que, en els anys en què operava la Púnica, el 98% dels habitatges protegits a Espanya s'adjudicaven previ pagament de comissions als ajuntaments. Com a norma general, segons Marjaliza, si hi havia adjudicacions d'habitatge protegit, la xarxa corrupta pagava «paquets» de 200.000, de 300.000 o de 50.000 euros.
