Els 17 acusats del cas Nóos, inclosos la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, hauran de tornar a l'Audiència de Palma el dimarts 14 de juny per a les conclusions, segons va decidir el tribunal a petició de les parts. Si bé el tribunal va plantejar dimarts la possibilitat que les conclusions s'anticipessin al dia 10, finalment seran el 14 de juny, un cop finalitzi la prova pericial, que és la fase en què es troba actualment la vista oral, amb compareixença de pèrits.

Després de la prova pericial tindrà lloc la documental, que ja s'ha anat introduint durant les declaracions d'acusats i testimonis, i posteriorment seran les conclusions, en què cada part farà la seva qualificació jurídica dels fets que s'han jutjat i que hauran de presentar per escrit.

A continuació començaran els informes, fase en què cada part exposarà el seu al·legat final, i durant la qual en principi els acusats també tenen excusada la seva presència. El judici finalitzarà amb el tràmit d'última paraula en el qual els 17 encausats hauran d'estar de nou davant el tribunal i que suposarà el final de la vista oral.

Per altra banda, un dels pèrits de l'Agència Tributària que va declarar en el judici de Nóos va detectar que Aizoon, societat que comparteixen al 50% la infanta Cristina i Iñaki Urdangarin, va poder defraudar a Hisenda 77.147 euros mitjançant beneficis fiscals que no li corresponien per augments de plantilla ficticis.

Aquest possible frau seria perquè l'empresa es va acollir a la lliure amortització de béns basada en l'increment de la seva plantilla de treballadors, quan «semblava que aquest increment no era real», va detallar l'especialista en la seva declaració com a pèrit davant del tribunal.

Aquest expert va fer el càlcul tenint en compte la documentació confiscada que revelava que no hi va haver augment de plantilla i va arribar a la conclusió que la quantia que «podria haver estat defraudada a la Hisenda Pública, suposant que no s'hagués produït cap increment de treballadors i que per tant no tingués cap dret, eren 77.147,57 euros». La quota suposadament defraudada no arribava als 120.000 euros que suposen que hi hagi delicte.