Si les eleccions de diumenge s'haguessin celebrat en una circumscripció única, en lloc de per províncies, el PP hauria obtingut 119 diputats en lloc de 137, i un nou partit s'hauria incorporat al Congrés: el PACMA (Partit Antitaurí Contra el Maltractament Animal). Els animalistes van obtenir 284.848 vots, gairebé els mateixos que el Patit Nacionalista Basc (PNB), i els haurien tocat quatre diputats en unes eleccions de circumscripció única i assignació proporcional d'escons. I això, tot aplicant el sistema de càlcul d'Hondt, del qual tan malament es parla sense que tingui cap culpa d'unes distorsions que es deuen a la planta provincial del sistema electoral.

Diferències sense capgirament

Les eleccions de diumenge no van suposar un capgirament dels resultats del desembre, però les diferències han estat suficients per modificar el panorama, tancar algunes vies de futur i eixamplar-ne d'altres. Si parlem de vots rebuts, els fenòmens més destacats han estat l'ascens del PP i el descens de Podem, en aquest cas en relació amb l'anterior suma de Podem i Izquierda Unida.

El PP ha guanyat 669.220 vots, mentre que els de Pablo Iglesias han perdut 1.089.760 vots. Una part d'aquest descens correspon a la menor participació, ja que els vots emesos han estat 1,2 milions menys que fa sis mesos. A aquest factor es pot atribuir una quarta part de les pèrdues de Podem; la resta, tres quarts de milió de vots, són seves i ben seves. La mateixa correcció, però al revés, s'ha de fer amb el PP: el seu mèrit s'ha de quantificar en més d'un milió de vots, entre els que ha afegit i els que hauria d'haver perdut i ha conservat.

Pel que fa al PSOE, els vots que perd (120.606) són menys dels que li tocarien per l'increment de l'abstenció. La prova és que, en percentatge de vot, passa del 22,0% al 22,6%, el que suposa una mínima millora. Però aquesta millora no es tradueix en diputats, sinó al contrari, per raons que més endavant analitzarem.

Finalment, el cas de Ciutadans. Perd 390.756 vots. D'aquesta quantitat, el 40% es correspon a la menor participació. La resta és seva i ben seva, però estem parlant de passar del 13,9% al 13,0%. Nou dècimes de punt que s'han traduït en vuit diputats menys. Una caiguda que no guarda proporció amb la davallada del vot. Què ha passat aquí? Un cop més, el sistema electoral de planta provincial és l'explicació.

Diguem d'entrada que Ciutadans, en una circumscripció única, hauria obtingut 47 diputats, els que corresponen al seu percentatge de vots. En aquesta circumscripció única no hauria llençat vots aigüera avall, com ha fet, naturalment sense voler, en aquelles províncies en les quals no ha obtingut representació. Tots aquests vots queden sense representació parlamentària.

Ciutadans ha perdut vuit diputats i ho ha fet en vuit províncies, a raó d'un diputat a cada una. En sis d'elles ha passat d'un a zero diputats. En algunes perquè ha estat superat per Units Podem; en d'altres, perquè els han mancat unes dècimes per retenir l'escó. A causa de tot aquest malbaratament, Ciutadans aconsegueix un diputat per cada 97.618 votants. Fa sis mesos la xifra també era alta, però no tant: 87.863. Com a comparació, al PP cada diputat li costa 57.709 vots. És una xifra molt més baixa perquè el PP aprofita gairebé tots els seus vots, ja que treu diputats a gairebé totes les províncies on es presenta, igual que el PSOE.

Si els dos primers partits aprofiten la major part dels seus vots perquè treuen diputats a la gran majoria de demarcacions, el tercer i sobretot el quart partit les passen magres. Ja hem vist el que li passa a Ciutadans. Però si mirem els resultats de Podem, ens adonarem que conserva el nombre de diputats malgrat haver perdut més de tres punts, equivalents a un milió llarg de vots. L'explicació és, justament, que els aprofita millor gràcies a la coalició.

Els resultats que oferim de Podem el desembre són la suma dels de Podem i Izquierda Unida, que llavors anaven separats i ara han anat junts. Fa sis mesos, Izquierda Unida, en solitari, va tornar a llençar aigüera avall la immensa majoria dels seus vots, que va rebre en les províncies on no va treure cap diputat. En total, 0,7 milions de vots malbaratats. Diumenge, en canvi, en moltes d'aquestes províncies la coalició sí que va obtenir diputats, i per tant els vots que es van perdre van ser molts menys. El més gran aprofitament del vot ha compensat, exactament, els efectes de la disminució dels votants de la formació.

Aquest més gran aprofitament del vot també explica que el PSOE tregui cinc diputats menys tot i mantenir i fins i tot millorar unes dècimes el percentatge de vot. El fet que en moltes províncies els antics vots d'IU passin a comptar-se ha fet que s'incrementés el percentatge necessari per guanyar cada diputat, de manera que les comunitats on els socialistes han millorat resultats no han produït els nous escons necessaris per compensar aquells on se n'han perdut, com ara Andalusia, que suposa el 40% de la pèrdua de presència parlamentària.

La difícil reforma electoral

Amb tot el que hem explicat s'entén per què Ciutadans parla de reformar el sistema electoral. Cal reconèixer que aquesta proposta ja la feia abans d'aquestes eleccions. En el quadre d'aquesta pàgina queda clar qui hi sortiria guanyant i qui hi sortiria perdent. El problema és que els que hi sortirien perdent són els que hi surten guanyant amb l'actual sistema, i com que hi surten guanyant, tenen més bons resultats i prou diputats per bloquejar qualsevol reforma. La definició de la província com a circumscripció forma part de la Constitució, i el PP té prou diputats per bloquejar qualsevol reforma constitucional que no li interessi.