Les institucions europees van escoltar ahir la posició de la ministra principal d'Escòcia, Nicola Sturgeon, que els va transmetre el desig que Edimburg mantingui el vincle amb la UE, una vegada es produeixi la desconnexió amb el Regne Unit. Van advertir-li, però, que no interferiran en un «procés intern». «Escoltaré amb atenció», va afirmar el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, poc abans de reunir-se amb Sturgeon a Brussel·les; Juncker, que va afirmar que «Escòcia s'ha guanyat el dret a ser escoltada», precisava ahir que l'Executiu comunitari no pensa «interferir» en un assumpte britànic.
El president espanyol en funcions, Mariano Rajoy, va demanar «calma, serenitat i previsibilitat» davant el procés del Brexit i, amb el procés català com a rerefons, va rebutjar frontalment una hipotètica negociació UE amb Escòcia sobre la seva permanència en el club comunitari. «Si el Regne Unit se'n en la negociació, Escòcia també se'n va de les institucions de la Unió Europea», va subratllar a la sortida de la reunió dels caps d'estat i de govern europeus. I va afegir: «El fet que el Regne Unit se'n vagi de la UE no té res a veure amb els plantejaments que fan alguns dirigents polítics a Catalunya». Les paraules de Rajoy no van sorprendre Sturgeon.
Emprendre el camí
Els líders de la UE van emprendre ahir el camí a 27 sense el Regne Unit en un cimera en la qual van intentar projectar una imatge d'unitat després de la sacsejada del Brexit i van advocar per accelerar i aprofundir en les reformes ja previstes, però van descartar endinsar-se en un canvi de Tractat. «Nombrosos ciutadans estan expressant la seva insatisfacció», van reconèixer els 27 en una declaració conjunta en la qual també admeten que la Unió Europea (UE) ha de respondre millor a reptes com la seguretat, l'ocupació i el creixement econòmic, «sobretot en benefici dels joves».
El president del Consell Europeu, Donald Tusk, va assegurar que els líders comunitaris estan «determinats a seguir units i treballar junts com els Vint-i-set», mentre que el president de la Comissió Europea (CE), Jean-Claude Juncker, va afirmar que «Europa necessita més reformes», però dins de l'agenda de treball que ja maneja. El cap de l'Executiu comunitari va explicar que es tracta d'«accelerar» les reformes ja plantejades més que d'«afegir reformes a les existents», per la qual cosa «no hi haurà canvis de tractat». La cancellera alemanya, Angela Merkel, va aclarir que els Vint-i-set coincideixen que seria un «error» ?obrir ara el debat sobre canvis en els tractats i va negar que aquesta postura tingui a veure amb la «por» a consultes similars a la britànica en altres països, sinó amb el fet que «existeix una base jurídica suficient» per acomodar les necessitats i inquietuds específiques dels diversos països membres. Malgrat els intents de transmetre un missatge unànime en un dia com el d'ahir, va haver-hi mandataris europeus que van aprofitar per defensar la seva visió sobre la integració europea amb posicions tan divergents com la de Luxemburg i Bèlgica, tots dos països fundadors del projecte comunitari. Mentre el primer ministre luxemburguès, Xavier Bettel, va rebutjar dividir la UE en l'eix francoale?many i italià, els sis països fundadors o el Grup de Visegrad (Hongria, Polònia, Txèquia i Eslovàquia), el seu homòleg belga, Charles Michel, va apostar per una Europa a «diverses velocitats» perquè insistir a prendre decisions a 27 «crea un sentiment i una percepció d'immobilisme en la població». La reflexió tindrà continuïtat en una segona cita prevista pel 16 de setembre a Bratislava.
Fins llavors, i a l'espera que Londres notifiqui oficialment el seu desig de deixar la UE, els estats membres van deixar clar que desitgen que el Regne Unit sigui un «soci proper» en el futur. No obstant això, matisen que, per accedir al mercat únic, el país haurà de respectar les quatre llibertats fonamentals, inclosa la lliure circulació de treballadors d'altres Estats membres. «No hi haurà mercat únic a la carta», va subratllar Tusk.
El president de França, François Hollande, va recordar que existeixen «regles i obligacions» per ser al mercat únic, com la contribució al pressupost comunitari, al mateix temps que va reconèixer que el Brexit impedirà al Regne Unit realitzar operacions de compensació i liquidació de valors denominats en euros. L'autocrítica no va ser molt profunda: Tusk va parlar de «responsabilitat compartida», i va qualificar d'«injustes» les crítiques a la CE i les peticions de dimissió de Juncker, «l'última persona que podem acusar de ser responsable pel resultat del referèndum en el Regne Unit». Juncker va assegurar que si no va fer campanya en contra del Brexit va ser per la «petició» tant del Govern com de l'oposició britànics.
