El caos de la campanya de Donald Trump a la Casa Blanca sembla reduir les seves possibilitats de victòria a una històrica estampida d'homes blancs cap a les urnes al novembre, un símptoma que amb el magnat el Partit Republicà podria desfer anys d'acostament a les minories.

Els hispans, els afroamericans, els musulmans, les dones, els homosexuals i fins els discapacitats semblen haver girat l'esquena definitivament a Trump i les enquestes donen percentatges mínims, en alguns casos del zero per cent, al candidat republicà en intenció de vot entre aquests grups, cada vegada més decisius.

Això desfaria anys de treball i milions de dòlars invertits en estrategs republicans per ampliar la seva base de votants, alhora que els EUA es converteix en un país més divers, i podria convertir en marginal el Partit Republicà, que es troba ara per ara en màxims de poder a més de vuit dècades (a excepció de la Presidència).

Segons una enquesta publicada aquesta setmana per la cadena CNN, Trump no només està per darrere de la demòcrata Hillary Clinton en intenció de vot dels "no blancs", sinó que no supera ni els candidats minoritaris del Partit Verd (Jill Stein) i llibertari (Gary Johnson), els dos amb un 8% enfront del 7% del magnat.

En entrevista, Jay Leve, president de l'enquestadora SurveyUSA, una de les més prestigioses del país, ha opinat que Trump no pot evitar alienar tot votant que no sigui el blanc, encara que ho intenti. "Durant la major part de la seva vida, Trump ha viatjat en limusines per assistir a esdeveniments amb blancs rics i ha tornat al seu àtic d'un edifici ocupat per blancs (...) Trump ens demana tornar a imaginar el país en els dies quan llatins, musulmans i negres eren invisibles perquè sabien seu lloc", reflexiona Leve.

L'hecatombe que sembla estar cuinant Trump provoca casos com el de l'estat clau d'Ohio, on el magnat obté el zero per cent de suports de votants afroamericans, segons un sondeig realitzat el mes passat pel canal NBC. I si les coses acaben com marquen les enquestes, Trump podria obtenir molt menys del 27% de vot hispà que va aconseguir el republicà Mitt Romney el 2012, desfent així el progrés del partit conservador entre els llatins, que el 2004 van donar un suport inèdit del 40% al candidat presidencial George W. Bush.