L'oracle demoscòpic oficial a Espanya, el baròmetre del Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), torna a llançar un pronòstic -amb marge d'error, recordin si no, què va passar al juny, quan l'enquesta donava per fet el sorpasso d'Units Podem al PSOE i una victòria molt menys folgada al PP- sobre els avatars polítics que el futur podria deparar a una democràcia governada en funcions des del 20 de desembre de 2015: en cas d'haver-hi tercerces eleccions el tauler polític variaria mínimament, de manera que la governabilitat d'Espanya, qüestió que només preocupa al 6,4% de la població, tornaria a quedar condicionada a la confecció de pactes que, ara per ara, semblen gairebé impossibles.

Això és: el PP tornaria a guanyar els comicis, amb el 32,5% d'estimació de vot, mig punt menys que en el baròmetre de juny; el PSOE repetiria la segona posició, amb el 23,1%, gairebé mig punt més de vot estimat que en la predicció anterior; Units Podem i les confluències (En Comú Podem; Compromís-Podem i En Marea), per la seva banda, continuen deixant anar llast electoral i quedarien confirmats com a tercera força -res de sorpasso, per tant-, amb el 19,6% de vot estimat, 1,5 punts menys; i a Ciutadans, el partit d'Albert Rivera -el líder més ben valorat dels quatre actors principals de l'escena política espanyola, amb un 3,96 sobre deu-, uns nous comicis tampoc no li serien massa propicis, ja que retrocediria gairebé un punt en estimació de vot i es quedaria en el 12% pelat. A Catalunya, ERC es consolidaria com el partit hegemònic del bloc independentista, amb un 2,9% d'estimació de vot, mentre que el nou PDC -que a l'enquesta, elaborada a principis de juliol coincidint amb la visita a Espanya de Barack Obama, encara apareix com la vella CDC-, perdria quatre dècimes en estimació de vot i es quedaria en l'1,7%, mig punt per sobre del PNB (1,2%), que repeteix resultat, i sis dècimes per sobre de EH Bildu, que amb les eleccions basques a la vista recupera una mica de musculatura electoral (puja un 0,13% respecte del baròmetre del CIS de juny). I servida l'enquesta ?-passada pel sedàs, això sí, de la cuina demoscòpica-, formulada la bateria d'interpretacions des de l'òptica més partidista: el PP, per boca del seu portaveu parlamentari, Rafael Hernado, s'apressava ahir a recordar al PSOE que unes terceres eleccions no serien altra cosa que «una presa de pèl» als ciutadans, perquè res canviaria dràsticament i els pactes tornarien a ser imprescindibles; ben al contrari, els socialistes defensen que l'escassa millora de les seves perspectives electorals atorga coherència a la postura de la direcció del partit -no compartida pels expresidents González i Zapatero ni per alguns «barons» territorials-, contrària a facilitar la investidura de Rajoy; per a C's, l'enquesta constitueix «la foto fixa d'un bloqueig polític» que expressa fastigueig ciutadà per la situació política i que requereix als partits més alçada de mires per fer possible un nou govern; Units Podem, de la seva banda, nega la major, que la política espanyola pateixi una «paràl·lisi», i parla, en tot cas, d'un moment «d'expectació»; ara bé, la formació morada admet que el llarg impàs de la governació en funcions desmobilitza el seu electorat, per boca de la secretària d'Anàlisi Política, Carolina Bescansa, que recorda que la força d'Units Podem es nodreix de «la il·lusió i de l'esperança de canvi».