La Fiscalia va remetre un escrit a l'Audiència Nacional en el qual sosté que Arnaldo Otegi no pot presentar-se a les eleccions basques perquè és «inelegible» en estar inhabilitat per sentència ferma fins a l'any 2021. El fiscal en cap de l'Audiència, Javier Zaragoza, va enviar aquest escrit, que és a qui correspon executar la sentència, perquè al seu torn remeti a les juntes electorals basques les sentències per les quals va ser inhabilitat i la interlocutòria de l'Audiència en què es va rebutjar el seu recurs.
Segons la seva opinió, en aquest cas «es compleixen totes les condicions legals exigides per declarar inelegible» Otegi, de manera que «en el cas de formar part de qualsevol candidatura, sigui partit polític, federació, coalició o agrupació electoral, ha de ser-ne exclòs i procedir imperativament a la seva substitució per l'Administració electoral competent».
Otegi va ser condemnat per l'Audiència Nacional a deu anys de presó i inhabilitació per intentar reconstruir la il·legalitzada Batasuna, una pena que el Suprem va reduir a sis anys i mig. Però, encara que el dirigent abertzale va sortir de la presó l'1 de març, la condemna d'inhabilitació per al dret de sufragi passiu i per exercir ocupació o càrrec públic va començar a complir-la al setembre de 2014 (quan va acabar de complir una inhabilitació anterior), amb el que estarà vigent fins a febrer de 2021.
La qüestió és que en la sentència no s'especifiquen els càrrecs per als quals està inhabilitat, argument en el qual es recolza Otegi per justificar la seva candidatura amb el precedent d'Iker Casanova, elegit parlamentari basc malgrat estar inhabilitat. Amb aquest plantejament va recórrer Otegi davant l'Audiència Nacional l'execució de la seva condemna d'inhabilitació, al·legant que en la sentència no s'especificaven «les ocupacions, càrrecs o honors sobre els quals recau la inhabilitació».
Però l'Audiència, que no es va pronunciar sobre el fons de la qüestió, va respondre a Otegi que la liquidació de la condemna en qüestió va ser aprovada el 24 de gener de 2013 sense que llavors la recorregués, de manera que va adquirir fermesa. Al líder abertzale li quedava llavors la possibilitat de recórrer davant el Tribunal Suprem, però finalment va desistir.
Una decisió acotada
Arran del cas Casanova i a petició de l'AVT, el Suprem, en la seva sentència sobre les herriko tabernes, va determinar que la inhabilitació «ha de recaure sobre qualsevol càrrec públic d'àmbit supranacional, estatal, autonòmic o local». Aquesta mateixa posició és la que defensa la Fiscalia, que considera que Otegi no pot ser elegit per a qualsevol càrrec públic europeu, nacional, autonòmic, provincial o local.
L'objectiu de la Fiscalia és que la junta electoral del territori en què es presenti Otegi -que pretén fer-ho per Gipuzkoa- compleixi «de forma imperativa» la sentència de l'Audiència, ratificada pel Tribunal Suprem.
La Fiscalia ja es va dirigir al novembre de 2015 a la Junta Electoral Central perquè valorés si la seva condemna per inhabilitació li impedia presentar-se a les eleccions. En aquest escrit, ja va demanar a la Junta que es tingués en compte l'aclariment del Suprem en el qual s'especificava els càrrecs públics als quals s'estén la inhabilitació «seran els de naturalesa política, per elecció ciutadana d'àmbit local, autònom, estatal o supranacional».
