Amb el soroll de fons provocat pel temporal del cas Imelsa a València, on ja es parla de corrupció institucionalitzada a l'Ajuntament d'aquella ciutat sota el mandat de Rita Barberà, el sanedrí del PP, integrat per tots els barons territorials, es va reunir, ahir, a la seu del carrer Gènova de Madrid per, teòricament, acceptar o no les sis condicions que Ciutadans va posar sobre la taula la setmana passada per a un hipotètic acord d'investidura de Mariano Rajoy com a nou president del Govern. Però de la trobada del Comitè Executiu Nacional dels populars no en va sortir ni un «sí», ni un «no»; en tot cas, i amb prou feines, un «potser», ja que la plana major dels populars es va limitar a donar «carta blanca» al seu líder perquè negociï la investidura amb C's. Per descomptat, tampoc es va fixar cap data per al primer intent d'investir Rajoy al Congrés. La no decisió popular va agafar a contrapeu la resta de partits i molt especialment la formació taronja d'Albert Rivera, que a través del vicesecretari general del partit, José Manuel Villegas, va expressar certa estupefacció pels minsos resultats de la reunió del Comitè Executiu del PP. Per si de cas, des de C's s'afanyaven a avisar que «el senyor (Albert) Rivera no s'asseurà amb el senyor (Mariano) Rajoy per començar a negociar; s'hi asseurà perquè digui si firma el document de les sis mesures i si posa data al debat d'investidura». Les sis condicions ciutadanes són: separació immediata de qualsevol càrrec públic imputat per corrupció; eliminació d'aforaments; una nova llei electoral amb llistes obertes, proporcional i que acabi amb el vot sol·licitat; acabar amb els indults per corrupció; limitació de mandats i creació d'una comissió d'investigació sobre el finançament il·legal del PP («cas Bárcenas»). «Esperàvem un posicionament clar», va admetre Villegas, al fil d'això, i afegia, prou gràficament: «Creiem que per a un no posicionament de l'executiva del PP (...) no calia perdre set dies».
Una vegada més, doncs, Rajoy fa de Rajoy i continua anant a la seva, i a la sortida de la reunió amb els màxims dirigents del PP es va limitar a repetir el mantra polític de les darreres setmanes: que lluitarà «fins al final» per aconseguir formar Govern i que és el PSOE de Pedro Sánchez el que ha de fer el «pas» perquè la possibilitat d'unes terceres eleccions desaparegui de l'horitzó polític. En aquest context, el president en funcions des dels comicis del 20-D (és a dir: fa gairebé vuit mesos), fa números: si aconsegueix el «sí» de Rivera, compta també amb el vot de l'únic escó de Coalició Canària; sumaria, per tant, 170 «sís», de manera que serien necessàries, com a mínim, onze abstencions a la Cambra Baixa per poder ser investit president. I mentre fa números, el líder del PP avança, altra vegada sense concretar massa res, que té la intenció de tornar a veure's amb Albert Rivera sense aclarir si acceptarà o no les condicions de C's (la comissió d'investigació sobre el suposat finançament il·legal del PP és un gripau difícil d'empassar per al comandant popular en cap). Inicialment la reunió s'ha convocat per avui. Rajoy apunta alhora cap al secretari general dels socialistes espanyols; diu que està disposat a parlar amb Sánchez, sota la premissa, això sí, que és pertinent que «jo pugui tenir una conversa per saber quin és el seu criteri sobre la data en la qual s'ha de celebrar el debat d'investidura»; i ha de ser «una conversa entre els dos, si tinc la sort que es pugui produir». Rajoy torna a marcar els temps, o almenys ho intenta, i insisteix que la «responsabilitat» de formar nou Govern no és exclusiva dels populars, sinó que és compartida per altres forces polítiques i molt especialment pel PSOE, que la farà impossible si «no fa aquell pas» necessari: és a dir, accedir finalment a abstenir-se almenys en una segona votació.
La indefinició exhibida pel PP tampoc no va impedir a Rajoy d'afirmar sense complexos que «prolongar aquesta situació» és «un disbarat» i que és necessari que «la política espanyola recuperi la maduresa». Recordava el president en aquesta línia que, a Europa, cap país ha celebrat tres convocatòries electorals seguides des de la Segona Guerra Mundial.
