La presidenta suspesa del Brasil, Dilma Rousseff, va utilitzar un to combatiu en el seu al·legat final en el judici polític que el Senat manté en contra seu i va admetre que sent el «gust amarg de la injustícia», mentre el país està «a un pas d'un cop d'estat». Acompanyada per bona part del seu Gabinet, pel seu padrí polític, l'expresident Luiz Inácio Lula da Silva, i per amics, com el cantant Chico Buarque, la presidenta va desgranar, durant un discurs d'uns 45 minuts, els arguments de la seva defensa en una intervenció davant el ple del Senat.
Rousseff va dir que sent «el gust amarg i aspre de la injustícia» i va advertir als senadors que no cauria en l'«obsequiós silenci davant els covards que pretenen atemptar contra l'estat de dret». Amb una fermesa que es va trencar per l'emoció continguda tot just uns segons gairebé al final de la seva intervenció, Rousseff va insistir en la seva innocència i va assegurar que, en l'exercici del seu mandat, va complir amb rigor amb el «compromís de defensar la Constitució» i les lleis.
«No lluito pel meu mandat, vanitat o afecció al poder. Lluito per la democràcia, la veritat i la justícia», va afirmar. «Només tinc por per la mort de la democràcia», va arribar a dir en un moment d'una intervenció en la qual va insistir que ha estat «acusada injustament i arbitrària» per donar-li viabilitat a «un cop» promogut per l'elit política i econòmica.
Aquest judici, va afegir, és resultat d'una «conspiració» que va començar a quallar a l'octubre de 2014, quan va ser reelegida per a un segon mandat. Les acusacions són, segons el seu parer, «pretextos» per imposar polítiques que «atemptaran contra els drets socials» que els brasilers van «conquerir» des de 2003, quan Lula va arribar al poder.
«Vinc a mirar directament als ulls de les seves excel·lències i a dir amb la serenitat de qui no té res de què respondre que no vaig cometre crims de responsabilitat», va explicar Rousseff, que va evocar la seva experiència a la presó durant la seva lluita contra la dictadura als anys 70.
