Bunyol (València) s'ha tornat a tenyir de vermell amb la seva internacional Tomatina, en què milers de enfervorits i improvisats soldats de països de tot el món s'han embolicat a tomàquets en aquesta multitudinària batalla vegetal, més sensibilitzada que mai contra la violència masclista i homòfoba.

Abillats amb disfresses, roba vella, cascs fets amb síndria, perruques i barrets de natació, protegits amb ulleres de sol i de bussejar, i armats amb minicàmeres fotogràfiques i 'palselfis', els guerrers han pal·liat l'espera dels camions carregats amb els tomàquets sota un intens xafogor amb l'aigua llançada amb galledes i mangueres des dels edificis pels quals discorre el recorregut.

Minuts abans de les onze, la carcassa pirotècnica ha marcat l'inici d'aquesta particular refrega, en la qual una cridòria ensordidora en diversos idiomes acompanyava l'incessant foc creuat vermell de 160.000 quilos de tomàquet madur que portaven 7 camions i del que han gaudit 22.000 participants .

Un 10% més d'efectius vigilaran una festa més conscienciada contra les agressions masclistes amb el particular armament vermellós per aquesta incruenta batalla, que rememora la batussa que diversos joves van protagonitzar l'últim dimecres d'agost de 1945.

Setanta-un anys després, els carrers de Bunyol s'han tornat a tenyir de la pasta rogenca que deixen els tomàquets en una Festa d'Interès Turístic Internacional des de 2002 i que aquest any s'ha convertit en reclam de la lluita contra la violència masclista i la homofòbia amb un protocol d'actuació i tolerància zero contra aquestes conductes.

Una gran pancarta de lluita contra la violència masclista ha presidit el recorregut en el qual han anat fent la seva lenta aparició dels set camions en què els voluntaris han llançat als participants tan refrescant arma llancívola amb la qual fastiguejar al seu veí.

Convertida en munició reciclable, el tomàquet no només es llança sencer i xafat perquè faci menys mal, com marquen les regles de la festa, ja que els que hi ha que després recullen a les mans el suc que inunda el carrer, per llançar-també a destre i sinistre i refregar per la pell d'altres contendents.

Al crit de "tomàquet, tomàquet" i en plena efervescència bèl·lica, la gent demanava que li arribés la fruita per poder seguir canviant a vermell el color de les protegides façanes del recorregut i de les vestimentes.

Després del pas dels camions, ha decrescut la intensitat, ha augmentat la pluja d'aigua i han continuat els intents dels més intrèpids de pujar per un pal ensabonat, com ja és habitual, per agafar el pernil que es trobava al capdamunt, mentre eren aclamats des de baix, com ja ho havien intentat abans de la batalla.

Més de dos mil turistes de l'Índia, un gran augment de visitants russos, i participants de Nova Zelanda, Austràlia, Japó, Regne Unit, Estats Units, Sri Lanka, Bangla Desh, Singapur, Uganda, el Líban o Pakistan han estat l'exemple de la internacionalització d'aquesta festa valenciana, a la qual no li falten imitadors per tot el món.

Dels 22.000 participants, 5.000 eren veïns de la localitat, els que havien aconseguit una invitació, mentre que la marea internacional ha hagut de pagar per accedir al recorregut, després que el 2013 s'implantés el pagament per reduir l'aforament per seguretat, ja que el 2012 es van superar les 45.000 persones.