Dilma Rousseff, la primera presidenta del Brasil, va ser destituïda pel Senat en el marc d'un judici polític i el seu càrrec va passar a mans del que era el seu vicepresident i un declarat enemic polític, Michel Témer, que ahir mateix va prestar jurament. La votació al Senat va tenir un resultat incontestable, 61 vots a favor de la sortida de Rousseff i 20 en contra, amb la qual cosa es va superar amb escreix la majoria qualificada de dos terços (54 vots) que era necessària per desposseir-la del càrrec.

El Senat va trobar Rousseff culpable d'incomplir la llei de responsabilitat fiscal, per haver modificat els pressupostos via decret, sense autorització legislativa, i perquè van considerar que el Govern va prendre crèdits de la banca pública, quelcom prohibit per llei, en demorar-se en fer dipòsits a aquests bancs. Durant el procés, Rousseff va negar que aquestes maniobres configurin irregularitats i també va rebutjar que ella tingués qualsevol intencionalitat en signar els polèmics decrets, fet pel qual considera tot el procés en contra seu un «cop d'Estat».

La votació va estar precedida d'encesos al·legats finals de senadors dels dos costats, que van estar carregats d'expressions dramàtiques i fins i tot d'insults.

Rousseff va tenir la petita bona notícia de salvar-se de la inhabilitació per ocupar càrrecs públics durant vuit anys, un càstig que sol anar aparellat al cessament forçós d'un polític, però que el Senat va decidir no aplicar-lo a l'ara expresidenta.

En tot cas, dos partits polítics van anunciar que recorreran davant la Justícia la decisió del Senat de mantenir els drets polítics de Rousseff. El president del Partit de la Social Democràcia Brasilera (PSDB), Aécio Neves, va assegurar que la seva formació i la dretana Demòcrates (DEM) recorreran aquesta decisió.

Rousseff va afirmar que s'ha consumat «un cop d'Estat» amb la seva destitució i va anunciar la més «enèrgica, determinada i ferma oposició als colpistes». «És el segon cop d'Estat que afronto a la vida. Primer va ser el militar (1964), que em va afectar quan era una jove militant; i el segon ha estat el parlamentari», va afegir.