Rajoy ha confirmat en públic el veredicte de Sánchez després de l'última reunió telegràfica entre tots dos. Se celebra una investidura prescindible, amb un candidat entestat que els diputats han de regalar graciosament la majoria absoluta que li van negar els ciutadans als quals representen. La cerimònia es va haver d'interrompre ahir a les deu del matí, quan el líder socialista va evolucionar de la simplicitat a la simplicitat per recordar al seu adversari que va a fracassar «perquè no té els vots». I va afegir un cop que va sonar sacríleg davant el cesarisme provincià del president del Govern, «això es diu democràcia».

El drama es dilueix si coneixes el final per endavant, així en Romeu i Julieta com en aquesta investidura de desamors. Rajoy s'esforça per no ser estimat, i tot seguit es queixa que no el vulguin. La novetat dins el guió pautat es xifra en l'emergència d'un pacte possible entre Sánchez i Rivera. Tots dos li van deixar anar ahir al candidat desvestit que «el problema és que vostè no és de fiar». El president del Govern en funcions migra de previsible a prescindible, però és molt demanar que examini el rebuig sense precedents que genera.

Rajoy refrega els vots que té i es mostra oblidadís amb els que no té. Menysprea el resultat electoral del PSOE que ara li resulta indispensable per governar, en el que no constitueix necessàriament la millor tàctica negociadora. Presumeix que ha obtingut més vots d'investidura que el seu rival, obviant que la presidència del Govern constitueix un aval que per si sol va haver de garantir la investidura. Mandrós en la persecució de suports, exigeix que els seus rivals signin un contracte d'adhesió entusiasta als seus cinc anys en el poder. Recrimina a Iglesias que s'erigeixi en portaveu de «la gent», quan el candidat del PP ha patrimonialitzat als vuit de cada deu adults que no l'han votat, en interpretar pompós «el que Espanya sencera vol». En fi, s'investeix de campió antiterrorista, sense esmentar que va acusar de «trair els morts i revigoritzar ETA» al tàndem Zapatero/Rubalcaba que va acabar amb la banda. Per no parlar de l'11-M.