Els líders de la Unió Europea (UE) van demanar que la cimera del G-20, que va començar ahir, mostri un major compromís en la crisi dels refugiats i que la Xina acceleri les reformes del seu sector siderúrgic.

Els presidents del Consell Europeu, Donald Tusk, i de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, van reclamar a més que el G-20 respongui a les expectatives que ha generat en l'àmbit internacional per dinamitzar l'economia mundial. "Després d'anys de crisis hem de mostrar que podem promoure el creixement i crear confiança", va afirmar Juncker.

Durant una conferència de premsa prèvia a l'inici de la cimera, els dos dirigents de la UE van subratllar la necessitat que el G-20 ofereixi més respostes a la crisi dels refugiats, ja que senten que Europa i alguns països de la zona han fet un sacrifici "desproporcionat".

"És un repte global que requereix una solució en l'àmbit global", va afirmar Tusk, qui va remarcar que els mecanismes per superar aquesta crisi "estan arribant al límit".

Una font europea va recordar, en referència a això, que la majoria del pes de la crisi dels refugiats ha estat suportada per la UE, Turquia, Jordània i Líban, mentre que en general els països del G-20, entre ells Canadà, Xina, Rússia o Japó, no han fet gens, i EUA ha fet "una mica".

A més, els líders europeus van reclamar que la cimera discuteixi els problemes que genera l'excés de capacitat industrial de Xina, especialment en el sector de l'acer. "Estem decidits a defensar els interessos de la siderúrgia de la UE", va afirmar Juncker, qui va assenyalar que es tracta d'un altre "problema global amb una específica dimensió xinesa".

Per això, la UE va tornar a insistir ahir en el fet que Xina accepti la creació d'un mecanisme de seguiment de l'excés de capacitat de producció d'acer i les seves causes, una cosa que ambdues parts ja van discutir el juliol passat durant la cimera que van mantenir a Pequín.

En aquest escenari mundial, Juncker va llançar el missatge europeu que "totes les empreses han de pagar la seva part justa d'impostos al país on generen els seus beneficis".

Alto el foc a Síria

Els Estats Units i Rússia van accelerar les negociacions per pactar un alto al foc a Síria que permeti augmentar l'enviament d'ajuda humanitària al país, amb almenys un parell d'esculls per superar perquè hi hagi acord.

Després que algunes informacions apuntessin cap a un acord imminent, el secretari d'Estat d'EUA, John Kerry, va ser ahir l'encarregat d'anunciar que encara no hi ha pacte.

Kerry va indicar que, si bé ambdues parts van solucionar aquest ?diumenge un gran nombre de temes tècnics, "encara queden un parell d'assumptes durs per resoldre", sense voler especificar quins, al mateix temps que va avançar que les xerrades continuaran avui al matí.

L'anunci del cap de la diplomàcia dels Estats Units es va produir hores després que el president nord-americà, Barack Obama, assegurés en una roda de premsa a Hangzhou al costat de la primera ministra britànica, Theresa May, que el seu equip i el rus treballaven a "contrarellotge" per consensuar un pacte.

El president del Govern espa?nyol, Mariano Rajoy, també va participar en la cimera del G-20 i va alertar que els populismes són els grans enemics de les reformes estructurals i el progrés i, en conseqüència, del creixement econòmic.

Rajoy va fer aquest advertiment en la seva intervenció en aquesta cita econòmica internacional i en la qual va ser convidat per l'organització a prendre la paraula en la sessió de treball inicial dedicada al creixement econòmic.

Una invitació que el Govern espanyol considera un reconeixement a la recuperació econòmica del país gràcies a les reformes estructurals engegades en els últims anys.

En la mateixa setmana en què Rajoy no va aconseguir ser investit de nou president i en la qual el líder del PSOE, Pedro Sánchez, va demanar una solució a les denominades "forces del canvi", entre les quals es troba Podem, el president espanyol va aprofitar la seva dissertació davant el G-20 per tornar a alertar de les conseqüències dels populismes.

En la seva reflexió, va exposar que un baix creixement econòmic és la causa de l'auge dels populismes, però que, paradoxalment, els populismes són els grans enemics de les reformes estructurals que generen creixement.