Quinze anys després dels atacs de l'11 de setembre de 2001, els musulmans de Nova York segueixen fent front a episodis de violència contra les seves mesquites, així com al discurs d'odi en contra del candidat republicà a la Casa Blanca, Donald Trump. L'últim atac, a principis d'agost, va tenir com a resultat la mort a trets a plena llum del dia de l'imant Maulama Akonjee, de 55 anys, i el seu ajudant Thara Uddin, de 64, prop de la mesquita Al Furqan Jame Masjid, al barri Ozone Park, a Queens.

Un atac que, desafortunadament, no va sorprendre l'imam de l'Albanian Islamic Cultural Center de Staten Island, Tahir Kukiqi, qui va explicar que va patir un intent d'agressió davant la seva mesquita el juny passat. "Et mataré" i "heu vingut a conquistar-nos", van ser els crits de l'home que el va amenaçar.

Després d'aquest incident es va reforçar la seguretat a la mesquita, un suport que tornarà a desplegar-se avui, el quinzè aniversari dels atemptats de l'11 de setembre als Estats Units contra les Torres Bessones de Nova York i el Pentàgon a Washington, en què van morir prop de 3.000 persones. L'imam va lamentar que es relacioni als musulmans amb els terroristes, un vincle que va titllar "d'injust", "mentida" i "falsedat".

Com cada any, coincidint amb l'aniversari del pitjor atemptat patit a la ciutat de Nova York, en les seves oracions hi seran presents les víctimes de l''11-S. Preguntat sobre la "islamofòbia" que assegura existeix als Estats Units, l'imam es va referir a Donald Trump, però també va voler assenyalar que darrere del magnat novaiorquès "hi ha molta gent".

Per Enamul Upal, que és de Bangladesh, té 40 anys i porta exactament quinze anys a Nova York, "cal distingir entre els polítics i la gent del carrer" quan es parla del tracte als musulmans. "Jo mai he tingut cap problema. És més, sempre que he anat a algun lloc i he dit que sóc musulmà, m'han ajudat", va explicar des del seu lloc de venda davant de la mesquita del carrer 96 amb la tercera avinguda, a l'Upper East Side. Upal va lamentar que encara es relacioni l'islam amb el terrorisme perquè "l'Alcorà deixa ben clar que no s'ha de matar gent innocent". "Per això -va afegir- condemnem els atemptats de la forma més dura possible".

Augment de la violència

En els últims anys s'han reproduït atacs a mesquites tant a Nova York com a la resta del país, uns episodis que han augmentat especialment en l'últim any després dels atemptats de París i Brussel·les, així com la matança de Sant Bernardino (EUA) i un club nocturn a Orlando, tots dos perpetrats presumptament per musulmans.

Segons una enquesta de CBS News, el 60% dels musulmans diu que pateix discriminació per raó del seu credo, encara que formin part de gairebé totes les comunitats del país, de les administracions i de les pròpies forces de seguretat. Coincidint amb l'assassinat de l'imam de Queens, l'alcalde de Nova York, Bill de Blasio, va recordar fa uns dies que 900 efectius de la policia de la ciutat són musulmans nord-americans.

Actualment, d'acord amb un estudi del Journey Data Center, entre 400.000 i 800.000 persones de la zona metropolitana de Nova York s'identifiquen com de religió islàmica. Encara que en els últims quinze anys aquesta població ha crescut per sobre del 70%, l'augment a Nova York està per sota d'aquesta xifra.

La presència de musulmans a Nova York es remunta diversos segles enrere. Igual que a Chinatown o Little Italy, va existir un Little Syria, a Nova York, des de finals del segle XIX i fins ben entrat el XX. Es va situar a la confluència de Washington Street i Rector Street, paradoxalment a cent metres del World Trade Center, i representava en el seu dia un dels barris més vibrants de la ciutat, a més de ser llavors l'únic lloc de Manhattan on es podien comprar pistatxos i altres productes de l'Orient Mitjà. Aquesta comunitat va desaparèixer, però, quan es van construir les rampes d'entrada a les autovies del túnel a Brooklyn.

Demà, 12 de setembre, els musulmans de Nova York celebraran com la resta del món, la festa del sacrifici, el Aid al Adha, la data de la qual, marcada per la Lluna, a punt ha estat de coincidir amb el principal dia de dol a la història recent dels Estats Units d'Amèrica.