P

oques coses podien entelar la que, fins divendres, era una brillant carrera política des que el 2001, Rosa Valdeón es va fer càrrec de la Direcció General de Salut Pública de la Junta de Castella i Lleó, animada pel seu mentor, el president de la comunitat Juan Vicente Herrera, de qui ha anat de la mà tot aquest temps. Valdeón va dimitir el dissabte del seu càrrec com a vicepresidenta de Castella i Lleó després de ser retinguda la nit de divendres per la Guàrdia Civil en protagonitzar un incident de trànsit amb un camió i donar posteriorment positiu en un control d'alcoholèmia.

Rosa Maria Valdeón Santiago va néixer a Toro el 17 de desembre del 1960. A l'institut Pardo Tavera, de Toro, va estudiar el Batxillerat abans de culminar la seva llicenciatura en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Salamanca. Ha estat inspectora mèdica de la Seguretat Social, cap de la mateixa àrea en l'Insalud de Zamora, i, com a especialista en recursos humans i planificació sanitària, va dirigir l'hospital privat Los Montalvos a Salamanca. A través del conseller i íntim d'Herrera, José Antonio de Santiago-Juárez, va fer el salt a la política, encara que aleshores no militava al PP. El seu qualificat perfil tècnic la va portar a la Direcció General de Sanitat.

El 2004 va ser nomenada consellera de Família i Igualtat d'Oportunitats per Herrera. Reconeguda com a gestora, apreciada per les seves qualitats humanes que l'han portat a ser cooperant en països del Tercer Món i en especial amb el Sàhara, Rosa Valdeón semblava la candidata ideal perquè el PP assegurés l'alcaldia de Zamora per succeir Antonio Vázquez, en clar declivi.

Aquella aposta per les eleccions del maig del 2007 va resultar fallida: el PP va perdre la majoria absoluta i el mandat de Valdeón, en mans dels independents d'Adeiza, va marcar definitivament la difícil relació que ha mantingut amb la direcció provincial del Partit i especialment amb el seu president, Fernando Martínez Maíllo. Les discrepàncies entre un i altre han estat contínues i públiques en un enfrontament que va acabar per convertir-se en personal amb el que avui és el número 3 del PP nacional com a vicesecretari d'Organització i home de màxima confiança de Mariano Rajoy. Mai va resultar ser un premi per a Valdeón convertir-se en alcaldessa de Zamora, ni tan sols quan, quatre anys més tard, va recuperar la majoria absoluta. En les següents eleccions generals va pressionar per anar a les llistes al Senat, però finalment es va imposar el criteri en contra de la direcció del partit zamorà argumentant que no havia de produir-se duplicitat de càrrecs. Hauria d'esperar a les eleccions del 2015, quan Clara San Damián la va reemplaçar com a candidata mentre ella complia el seu desig de tornar a Valladolid per la porta gran com a vicepresidenta, un càrrec que no va existir en el Govern regional anterior, i consellera d'Ocupació a més de portaveu de la Junta. Perquè durant molt temps la seva sintonia amb Herrera i amb els òrgans regionals del partit li van fer guanyar l'aura de "delfina". Fins i tot es va especular amb la possibilitat que el president del PP regional no completés el seu mandat i que deixés a les seves mans l'Executiu autonòmic.

Valdeón semblava també com la més propera als cercles de Génova com a membre del comitè de direcció nacional fins que, l'any passat, Maíllo va ser nomenat per Rajoy canviant l'eix de la balança. Ara, el partit haurà de decidir també què passa amb aquest lloc a l'executiva on a l'última reunió no va assistir després d'haver criticat en xarxes socials la candidatura de l'exministre Soria. Tot just uns dies després, li ha tocat predicar amb l'exemple i dimitir per un "error" en el que va qualificar com "un dels pitjors dies".