Les eleccions regionals celebrades ahir a Berlín van ratificar l'erosió dels grans partits, especialment la Unió Cristianodemòcrata (CDU) de la cancellera Angela Merkel, i van consolidar la dreta radical, que va aconseguir l'accés a la cambra de la ciutat-estat i capital del país. El Partit Socialdemòcrata (SPD) es va mantenir com a primera força, amb un 22,4% -gairebé sis punts per sota dels obtinguts fa quatre anys-, però no podrà reeditar la coalició que liderava recolzat en la CDU, en segona posició amb un 18% -cinc punts per sota dels resultats obtinguts ?l'any 2011 a la capital-, segons els sondejos de les les televisions públiques ARD i ZDF al tancament de l'edició d'aquest diari. La dreta radical d'Alternativa per a Alemanya (AfD) va obtenir un 12,7%, un percentatge inferior al que atorgaven els sondejos, però que els garanteix una sòlida representació en una altra cambra regional, la desena on aconsegueix escons del total de 16 Länder del país. Les dues grans formacions tradicionals, SPD i CDU, van patir notables caigudes de vots -d'uns cinc punts cadascuna d'aquestes- i van registrar mínims històrics. Els Verds i l'Esquerra, els potencials nous aliats de l'alcalde-governador socialdemòcrata Michael Müller en un tripartit, van obtenir un 16,5% i un 15,5%, que es tradueix en una lleu pèrdua per als ecopaficistes i un augment per als segons. Els comicis van representar, d'altra banda, el retorn a la cambra de la ciutat-estat del Partit Liberal (FDP), que després de quedar relegat a extraparlamentari el 2011 ha obtingut ara un 6,5 %.

Les regionals de la ciutat-estat, amb 2,5 milions d'electors, se?guien a les celebrades fa 15 dies en el land de Mecklenburgo-Antepomerania, a l'est del país, en què la CDU de Merkel es va veure superada en vots per AfD. Després dels comicis d'ahir, aquesta formació es perfila com a imparable en el següent objectiu: les generals previstes per al setembre de 2017.

Cap formació d'ultradreta havia aconseguit fins ara representació al Parlament federal (Bundestag) i la mateixa AfD es va quedar el 2013 a les portes d'aconseguir-ho, en situar-se unes dècimes per sota la barrera electoral del 5 %. ?Aleshores concorria com a aglutinant del vot euroescèptic, mentre que amb la crisi migratòria va mutar el seu discurs cap a la xenofòbia i ha reclutat el vot de protesta contra ?l'acolliment de refugiats. Malgrat la pèrdua de vots, el SPD seguirà sent la força dominant a la capital, després d'haver liderat tots els ?governs regionals des de l'any 2001.