Si en aquesta ocasió els sondejos electorals no fallen, Elkarrekin Podem entraria amb força en la cambra basca, però a molta distància del PNB, que repetiria el seu lideratge seguit des de lluny per EH Bildu i per la formació lila. Amb aquestes previsions, el partit d'Iñigo Urkullu tindria l'hegemonia de nou, però no la majoria suficient per governar sense haver de recórrer a aliances tal com és tradició en la història del Parlament basc. El paper del PP en aquest tràmit i la possibilitat que tots dos partits creuin suports al parlament Basc i al Congrés, a banda de poc previsible per les declaracions de dirigents del PNB, és innecessari, excepte en ocasions extremes, a causa del sistema basc d'investidura, que dificulta els vetos i les repeticions electorals.
Tots els partits poden presentar els seus propis candidats a lehendakari, que precisen de majoria absoluta en primera volta i de simple en segona per fer-se amb la presidència basca. PNB i PSE-EE, que junts fregarien la majoria absoluta, podrien reeditar el seu pacte d'estabilitat d'aquests últims quatre anys que, no obstant això, no va evitar que els socialistes col·laboressin i fins i tot lideressin, com en el cas de la Llei d'Habitatge, l'aprovació de normes al marge de les preferències del Govern d'Iñigo Urkullu.
Repetició d'aliances?
De fet, la socialista Idoia Mendia ja ha deixat clara la seva disposició a repetir aliances, però amb les mans lliures per renegar-ne si els nacionalistes aposten obertament per explorar vies sobiranistes. En l'altre extrem s'ha situat EH Bildu, i els seus candidats han llançat la idea d'importar a Euskadi un "pacte a la navarresa" en el qual uneixin les seves forces PNB, Elkarrekin Podem i la pròpia coalició abertzale amb el dret a decidir com a nord. Encara que en el nou tauler basc totes les opcions s'entreveuen possibles si l'aritmètica dóna, aquesta última sembla almenys poc factible si s'atén a les declaracions d'Urkullu en què apel·la a deixar a un costat "maximalismes, entelèquies i fantasies polítiques". El que no sembla viable és una entesa entre forces d'esquerres (EH Bildu, Elkarrekin Podem i PSE-EE), combinació que cap dels seus possibles integrants ha posat amb claredat sobre la taula.
Cultura del pacte
La cultura del pacte ha estat present en totes les legislatures, excepte en la primera, en la qual el PNB va governar en solitari amb 25 dels 60 escons que componien el Parlament basc. En la resta, hi ha hagut pactes o governs de coalició: PNB-PSE en la segona legislatura i en la tercera; el tripartit PNB-EA-EE en la quarta que va durar només sis mesos, al qual va seguir el de PNB-PSE; l'acord PNB-EA-PSE-EE en la cinquena; el de PNB-EA en la sisena, amb el suport d'Euskal Herritarrok per a la investidura d'Ibarretxe. A aquestes aliances els van seguir el pacte PNB-EA amb el suport d'EB en la setena; aquest mateix tripartit en l'octava amb els vots de 2 dels 9 parlamentaris de PCTV-EHAK; cosa que va dur Patxi López a la Lehendakaritza amb el suport del PP i UPyD; i el pacte en matèria econòmica i fiscal en l'última legislatura entre PNB i PSE-EE.
D'altra banda, els comicis d'aquest 25-S posen a prova a Galícia l'única majoria absoluta autonòmica dempeus, la d'Alberto Núñez Feijóo (PP), i es presenten marcats per la fragmentació de forces i la irrupció de la marca En Marea, que amenaça segons alguns sondejos l'habitual segon lloc del PSdeG. El líder nacional del Partit Popular, Mariano Rajoy, i el candidat Núñez Feijóo, conscients del que es juga i en el cas del primer amb la mirada molt posada, a més, en la realitat política estatal, han fet, amb l'afany de multiplicar així els impactes, una intensa campanya per separat, excepte en el míting final a Vigo, on s'han ajuntat.
El mantra gallec d'estabilitat
Han invocat l'un i l'altre, així mateix, l'estabilitat, la solvència, els resultats positius, el sentit comú i la moderació, front, sota el criteri de tots dos, a un hipotètic govern de divisió, de desgovern, d'extremisme, fruit de la coalició de pràcticament tots els altres, és a dir, PSdeG, la candidatura d'unitat popular batejada com En Marea i el BNG. "Petits cenacles egocèntrics" a ulls de Feijóo, i als de Rajoy un conglomerat del que critica que es dediquessin tots ells a atacar "de forma inmisericorde" a l'actual president de la Xunta en funcions, el seu "únic objectiu". Rajoy també ha al·ludit en diverses ocasions al fet que no vol per a Galícia el bloqueig polític que pesa sobre Espanya, on després de dos comicis generals es manté la situació d'un govern sota condicions d'interinitat. Núñez Feijóo ha apel·lat també en tot moment a un resultat "diàfan", que no hagi de ser interpretat, i per això ha demanat que la gent triï directament el president de la Xunta, "sense intermediaris", perquè quedi clar qui serà en la mateixa nit electoral.
Aquesta és la democràcia més representativa, ha defensat en aquesta carrera cap a les urnes Feijóo, que ha repetit en un i un altre lloc que ambiciona per a Galícia "un president que guanyi les eleccions". Això mateix veu el secretari general del PSOE, Pedro Sán?chez, en l'aspirant socialista, Xoaquín Fernández Leiceaga, una aposta personal seva, ja que va ser triat en un procés de primàries que no va culminar tan bé com s'esperava, ja que un retoc de Ferraz en les llistes va provocar malestar a Orense i a Pontevedra, sobretot en el cas d'aquesta última província, amb un alcalde de Vigo, Abel Caballero (PSdeG), que amb prou feines s'ha involucrat en la campanya del seu partit. Sánchez i Leiceaga han invocat un "futur millor", mitjançant un "canvi tranquil i responsable". El líder del PSOE ha demanat a la ciutadania treure la "targeta vermella" a Núñez Feijóo i a demostrar que alguns sondejos, no tenen raó, i per tant no hi haurà el sorpasso que albira En Marea, fet que, de produir-se, obriria serioses esquerdes. En Marea, conformada per Anova, Esquerra Unida, Podem i les marees municipalistes, no només confien a avançar el PSdeG sinó que el seu cap de cartell, Luis Villares, ha arribat a dir que podria sobrepassar el PP i que amb una setmana més de campanya es trobarien fregant la majoria absoluta.
L'alternativa al PP
Sigui com sigui, si l'alternativa al PP és possible: tant PSdeG com En Marea han avançat que hi hauria acord, una situació que té l'aprovació de la candidata del BNG, Ana Pontón, qui compta amb els indecisos i tracta que el Bloc aguanti el tipus. Un altre dels líders nacionals que ha visitat en nombroses ocasions la comunitat és el president de Ciutadans, Albert Rivera, que, com la seva candidata, la periodista Cristina Losada, ha llançat un contundent missatge als "inconformistes".
