Hillary Clinton va escollir la calma i fer-se propietària dels temps, i aquesta estratègia va ser la seva millor aliada en el primer debat presidencial contra el seu rival republicà, Donald Trump, a qui va deixar el camí lliure per exercir el seu paper de candidat abrupte i erràtic, protagonista de les interrupcions. L'aspirant demòcrata, tranquil·la des de l'inici, va decidir deixar que el mateix magnat es compliqués la vida en les respostes, en un intercanvi esquerp en el qual, quan va ser atacada pel seu «temperament», va respondre amb un somriure irònic que va inundar, en minuts, les xarxes socials.

La irrupció d'un candidat tan atípic com Trump en la campanya electoral va fer que el debat fos un dels més esperats de tots els temps, però igual que el magnat resulta un polític impredictible per als ciutadans, ho era la mateixa Clinton en el seu primer cara a cara. El magnat, que encara no ha fet pública la seva declaració d'impostos, com és costum entre tots els aspirants presidencials des de fa dècades al país, va ensopegar amb els seus propis arguments i va fallar en el seu intent de posar sobre la taula l'escàndol dels correus electrònics de Clinton, la major ombra de la campanya. L'exsecretària d'Estat el va deixar, en silenci, que intentés justificar-se.

El primer debat presidencial entre els candidats a la Casa Blanca va mostrar l'oposició frontal entre tots dos, amb una hora i mitja d'atacs directes sense contemplacions en economia, qüestions racials, política comercial i exterior. El debat a la Universitat de Hofstra, a Long Island (Nova York) va complir les expectatives generades i va mostrar el contrast entre les propostes i les fortes personalitats de Clinton, vestida tota de vermell, i Trump, amb vestit fosc i corbata celeste.

Des de l'inici, l'exsecretària d'Estat va ser directa en l'atac, i el magnat immobiliari va acceptar el repte amb rèpliques igual de contundents. «Donald va ser un dels que es van aprofitar de la crisi immobiliària», va dir Clinton a l'inici, i va recordar que «la pitjor crisi des de la Gran Depressió» va ser conseqüència d'un sistema impositiu com el que vol promoure el magnat, centrat en retallar els impostos als més rics.

Per la seva banda, Trump va retreure a la seva rival demòcrata «els seus més de 30 anys en càrrecs públics» i els seus escassos èxits. El candidat republicà va criticar l'acord de lliure comerç amb Canadà i Mèxic, signat en la dècada de 1990 sota la presidència del marit de Hillary, Bill Clinton, en qualificar-lo del «més desastrós de la història» i responsable de la fugida «de milers» de llocs de treball dels EUA.

«Hem d'impedir que les empreses marxin dels Estats Units», va afirmar el magnat, que va reiterar la seva proposta de gravar amb impostos les companyies que es traslladin des dels Estats Units a altres països, entre els quals va fer referència a la Xina i Mèxic, i després pretenguin vendre els seus productes a territori nord-americà. La resposta de Clinton, de 68 anys, no va oferir concessions: «El meu marit va fer bastant bona feina».

En l'àmbit econòmic, el candidat republicà va insistir en les seves advertències sobre el perill que estan generant els baixos tipus d'interès mantinguts per la Reserva Federal (Fed) des de l'inici de la crisi el 2008 per estimular l'economia. «Tenim un bombolla financera gran, grossa i lletja», va destacar Trump.

A meitat del cara a cara, celebrat sense interrupcions i que s'espera hagi estat el més vist de la història amb més de 100 milions de teleespectadors, la conversa va derivar cap a les tensions racials i abusos policials que han provocat disturbis a nombroses ciutats del país, com Charlotte, Baltimore o Ferguson.

Trump va dir que les comunitats afroamericanes urbanes «han estat abandonades pels polítics demòcrates que només parlen però no fan res». «Hi ha dues paraules que Clinton no vol usar, que són llei i ordre», va destacar. L'aspirant demòcrata va insistir en la necessitat d'augmentar el control sobre la venda d'armes militars i d'assalt.