El PSOE podia haver sobreviscut a la pèrdua de vots i escons a Galícia i el País Basc. El PSOE podia haver sobreviscut a unes terceres eleccions, sempre que s'hagués mantingut davant de Podem. El PSOE podia haver sobreviscut a una rectificació que el portés a aplanar el camí a Rajoy amb qualsevol pretext, per exemple, alguna de les resolucions que s'aprovaran la setmana que ve al debat de política general del Parlament de Catalunya. El PSOE podria haver sobreviscut més o menys sencer a qualsevol d'aquestes circumstàncies. Però li serà difícil sobreviure al comportament caïnita que s'ha desfermat en les seves estructures dirigents. («Caïnita: que es deixa portar per l'odi contra parents pròxims»)

La qüestió ja no és el debat sobre abstenir-se o no abstenir-se en la investidura de Rajoy. La qüestió ja és liquidar l'adversari interior, matxucar aquest que no em té en compte, que mana amb el meu vot en contra, que dóna empara als que em qüestionen. El frenesí destructiu no té en compte el calendari, la finestra i el cost d'oportunitat, el lucre electoral cessant. El gerro xinès ha caigut al damunt del secretari general i els cortesans s'han llançat a rematar-lo. No saben a qui posaran com a califa en lloc del califa, però els és igual. Ara és temps d'escarmentar el líder que s'ha arrogat poders de dictador. A la classe senatorial socialista hi ha urgències per perpetrar uns idus de març contra el cèsar. Després? Ja ho veurem.

En aquestes condicions, anar a les urnes és un suïcidi. L'electorat no perdona els que es barallen d'una manera tan grollera. I els electors socialistes en particular es quedaran a casa, perquè la seva jaculatòria resa «Rajoy, mai de la vida».

Pedro Sánchez transita cap a la condició de mort vivent, però no està gens clar que després d'ell no tregui el desert que s'intueix en la nova decoració de les compareixences de Ferraz. Quan s'oficialitzi l'execució, qui sigui que mani haurà d'escollir entre un ?desastre electoral absolut o dedicar els propers quatre anys a recosir els estrips mentre Podem s'apodera de l'esquerra.

Mariano Rajoy ha tornat a demostrar la utilitat absoluta del seu estil quietista. L'enterrament del seu enemic està a punt de passar per davant de casa seva. S'apropen quatre anys més de PP, a sumar als cinc passats, i caldrà agrair-ho a les deficiències de l'esquerra en general i del PSOE en particular. N'hi ha per pensar que són deficiències genètiques; que han vingut al món a fer aquestes ximpleries.