El secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, va decidir aferrar-se al càrrec i defensar que siguin els militants els que decideixin qui dirigeix el partit, després que els crítics intentessin forçar la seva destitució a través de la dimissió de 17 dels membres de la Executiva Federal. Amb l'aval dels barons crítics, entre ells l'andalusa Susana Díaz, la meitat de l'Executiva va consumar la rebel·lió amb la presentació d'un escrit de renúncia per dissoldre la direcció i descavalcar Sánchez.

Davant la maniobra dels detractors, Sánchez es va reafirmar en el càrrec i va assegurar que la seva direcció es reunirà avui, sense els 17 dimissionaris, per preparar el Comitè Federal de dissabte amb l'objectiu de convocar un congrés extraordinari que triï la nova Executiva.

El dimitit secretari de Política Federal, l'andalús Antonio Pradas, que va exercir de portaveu dels dissidents, va assegurar que ja no reconeixen la direcció de Sánchez i que l'Executiva Federal ja no està «legitimada», perquè després de la dimissió de 17 dels seus membres «queda dissolta».

Segons el seu criteri, en dimitir 17 membres, més les tres vacants que hi havia, entre elles la del mort Pedro Zerolo, són més de la meitat (38 components), fet pel qual queda dissolta l'Executiva que va triar el congrés celebrat al juliol de 2014 , quan Sánchez va ser elegit secretari general.

Per això, Pradas, al qual no se li va permtre l'accés a la seu, va exhortar Ferraz a «complir la llei» i restablir la «normalitat». Entre els càrrecs que van renunciar, hi ha el president de Castella-la Manxa, Emiliano García-Page, el de la Comunitat Valenciana, Ximo Puig, o la presidenta del partit, l'andalusa Micaela Navarro. També destaca la presència de Tomás Gómez, l'exsecretari general del Partit Socialista de la Comunitat de Madrid, que va ser destituït, precisament, per l'Executiva Federal de la qual forma part, a l'octubre de 2015. O la de Carme Chacón, que va renunciar a entrar a les llistes electorals dels comicis del 26 de juny i va abandonar l'acta de diputada. Els altres dimissionaris són María José Sánchez Rubi, Mari Luz Rodríguez, Estefanía Martín Palop, Noemí Cruz Martínez, Manuela Galiano López, Eva Matarín Rodríguez-Peral, José Miguel Pérez, Francisco Pizarro, María Asunción Murillo, Carlos Pérez Anadón i Juan Pablo Durán Sánchez.

El secretari d'Organització del PSOE, César Luena, va considerar «molt greu» l'operació perpetrada i va acusar «alguns i algunes dirigents d'instigar les dimissions per evitar un congrés, callar la veu de les bases i provocar una gestora». «Els qui tenen por dels militants o no volen que parlin, poden dirigir el PSOE ? Al PSOE s'ha de tenir el suport dels militants per dirigir. No s'admeten dreceres, ni estratagemes, ni cops», va sentenciar Luena.

L'hora de les bases

El secretari d'Organització va insistir que les decisions les han de prendre les bases, que «són les que manen al PSOE», i va garantir que l'equip de Sánchez «complirà escrupolosament les normes» i preservarà «la veu i el vot dels militants». Ferraz al·lega que, amb els estatuts a la mà, no es pot constituir una gestora, ja que aquest òrgan de govern només està previst en l'àmbit autonòmic o municipal.

Els crítics apel·len al precedent que existeix de maig de 2014, quan la mateixa fórmula va obligar a dimitir Julio Villarrubia com a secretari general del PSOE de Castella i Lleó per ser rellevat per "scar López, avui portaveu al Senat i home de confiança de Sánchez.

Ximo Puig va assegurar que si fos Sánchez i no comptés ja amb la majoria de suports a l'Executiva del PSOE, deixaria d'estar al capdavant del partit.

El president extremeny, Guillermo Fernández Vara, va dir que la situació del partit reflecteix el «fracàs d'una gestió» i que, entre altres coses, «no pot celebrar els seus congressos per resoldre un problema, sinó per projectar-se al futur». No obstant això, el president extremeny va assumir la seva «part de responsabilitat».