Les eleccions que se celebren avui escolliran el pròxim president o presidenta dels Estats Units (EUA). Però després d'aquests comicis res tornarà a ser igual. Guanyi qui guanyi. La crispada campanya electoral on ha intervingut fins i tot l'FBI i, sobretot, els missatges extrems del candidat republicà, Donald Trump, han polaritzat la societat americana. Aquest discurs populista ha arribat per quedar-se, reflexionen tots els mitjans i analistes americans. Minories contra blancs de classe obrera; sud i centre geogràfic contra nord i costa; i masclistes, que no n'hi ha pocs i poques, contra les dones que lluiten per la igualtat efectiva.

Centres d'estudi polítics com Pew Research Center o diaris com The Washington Post plantegen un mapa electoral esbiaixat segons s'analitza cadascun dels quatre Estats Units en els quals s'ha fracturat el país. Si votés només la comunitat afroamericana, els demòcrates guanyarien en els 50 estats i el districte de Colúmbia (Washington D.C.). No tan aclaparadora però igualment significatiu seria el resultat si només acudissin a les urnes les dones. Només en el centre del país guanyarien els republicans. Tant la costa Est com l'Oest serien de color blau demòcrata.

Passa tot el contrari si els votants són només homes, ja que els republicans arrasarien amb 370 dels 538 vots delegats. Cent més dels necessaris per investir el president. Un resultat exactament calcat a si tan sols votés la població blanca, que tenyeix de vermell republicà tota la geografia dels Estats Units, excepte la costa Oest i Nova York, Mariland i New Hampshire. La majoria de blancs es declaren republicans.

Auge de les minories

Però avui en dia només el suport de la població blanca no assegura una majoria electoral, ja que la minoria negra, i sobretot llatina, creixen amb força. En aquests comicis, 28 milions d'hispans poden exercir el seu dret constitucional al vot. I és aquest auge de les minories el que preocupa un corrent del Partit Republicà que veu suïcida l'estratègia de Trump de basar el seu múscul electoral a la població blanca i a la classe obrera, la més perjudicada per la globalització. També els seus comentaris sexistes han irritat nombrosos líders del partit que temen el rebuig de la meitat de la població.

La famosa estratega republicana, Anna Navarro, alerta del perill de l'actitud de Trump per al futur del seu partit. En una entrevista a la CNN, va assegurar que «Trump no és digne de ser candidat del Partit Republicà. La seva actitud amb les dones va tenir un efecte negatiu i la gent recordarà sempre que els líders republicans no van fer res per aturar-lo». «Aquest és un moment de definició d'aquest partit, tirarem per la borda tota la feina feta?», va afirmar Navarro.

Navarro també té la seva opinió sobre els atacs a llatins i els insults als mexicans. L'estrateg, advocada de professió, vaticina que en uns anys la meitat de la població dels EUA correspondrà a la suma de les minories. Per això aquesta actitud xenòfoba pot portar al seu partit a la desaparició, defensa aquesta popular analista televisiva d'origen nicaragüenc.

Navarro no és l'única que manté aquesta tesi. Les victòries de George W. Bush es van basar en el vot llatí. De fet va ser la població hispana la que va decantar la balança a Florida a les renyides eleccions presidencials de l'any 2000 en què Bush va vèncer el demòcrata Al Gore. El vot llatí va convertir al partit republicà en una força transversal que va mantenir en escac durant vuit anys els demòcrates. Aquests no es van recuperar fins a l'arribada de Barack Obama.

Mentrestant, les enquestes segueixen sense aportar llum al resultat final. Real Clear Politics dóna un lleuger avantatge a Hillary Clinton a vot electoral, un 46,6% dels sufragis enfront d'un 44,8% del candidat republicà. Per la seva banda, en vot delegat la demòcrata tindria consolidats 216 dels 270 necessaris. Trump té amarrats 164 de manera que els 158 restants que han de repartir els estats indecisos seran decisius.

Un possible tomb històric?

Però diumenge, el diari Los Angeles Times donava un veritable ensurt a la comunitat internacional i als més experimentats estrategs en el camp demòcrata. El prestigiós diari de Califòrnia atorgava una victòria en vot electoral del polèmic magnat republicà per 5 punts percentuals de diferència, un 48,2% enfront d'un 42,6% de la demòcrata. Aquest resultat podria provocar un tomb històric. El fantasma del Brexit ha començat a planejar pels Estats Units d'Amèrica.