El guatemaltenc José Cáceres tenia 13 anys quan va haver-se d'amagar entre una pila d'escombraries i sota una manta per tal de no ser detingut i poder completar el seu viatge a Estats Units, un país en el qual la comunitat hispana intenta recuperar l'alè per enfrontar-se a una presidència de Donald Trump. "La meva experiència m'ha ensenyat que no has de rendir-te i que per molts cops que et doni la vida, s'ha de mirar cap endavant", explica Cáceres, de 24 anys i que s'engloba en el grup d'onze milions d'immigrants indocumentats que Trump ha promès deportar tan aviat com prengui possessió de president al mes de gener. Té por, sent angoixa i una gran desesperació.

Cáceres es va beneficiar del pla d'Acció Diferida (DACA) que va proclamar l'any 2012 el president Barack Obama, amb la finalitat de frenar la deportació dels joves que van arribar al país de manera irregular quan eren nens, coneguts com dreamers (somiadors) i davant la impossibilitat d'aprovar una reforma migratòria. Aquesta mesura d'Obama, de caràcter temporal, va fer que milers de joves indocumentats sortissin de l'ombra i s'incloguessin de manera voluntària en una llista. Ara, aquests estan identificats pel Govern com indocumentats i temen ser els primers immigrants a ser expulsats del país per Trump.

Per a Cáceres, això seria quelcom "nefast", perquè recorda molt poca cosa de la seva Guatemala ??natal i sent que Estats Units és el seu país: la llar en la qual ha crescut, on estudia i on té els seus amics. En nits difícils, com aquesta, s'obliga a pensar en el dur camí que ell i la seva germana petita van emprendre a través del desert i en companyia d'uns coiots (traficants de persones) que en algun moment de la frontera entre Mèxic i Guatemala els van separar en dos grups.

"Em van posar a mi al grup dels grans i a la meva germana, que només tenia cinc anys, al dels petits", recorda Cáceres, que va trigar tres setmanes a arribar als Estats Units. "Va ser un viatge traumatitzant, recordo que a Mèxic vam entrar en un tren i vam haver d'amagar-nos en un vagó. Amb els companys del grup que anàvem ens vam posar entre les escombraries amb una manta de niló a sobre per tal que, si algú venia, cregués que érem deixalles", narra Cáceres, que actualment viu a l'estat de Virginia.

A la capital del país, la mexicana Blanca Gámez, de 27 anys i resident a Nevada, també recorda el seu viatge a Estats Units per agafar alè davant el que ara se'ls ve a sobre. Ella tenia només set mesos quan va arribar en braços dels seus oncles a Estats Units. A diferència dels seus pares, que són indocumentats, els seus oncles residien legalment en territori nord-americà i van fer passar la Blanca com a filla seva en un moment en el qual els controls a les aduanes no eren tan forts com en l'actualitat.

"Sento por, tristesa. Els meus amics m'han enviat missatges de text per disculpar-se i donar-me ànims", explica. Com en José Cáceres, la Blanca es va beneficiar del programa temporal DACA. Actualment, ella està renovant aquest benefici migratori, que té un límit de dos anys, i tem per la seva situació però també per la de la seva mare, que és indocumentada i s'hauria beneficiat d'altres mesures migratòries que va proclamar Obama el novembre del 2014 i que mai han arribat a entrar en vigor.

La incertesa s'ha instal·lat en els cossos dels immigrants indocumentats i reflecteix un problema crònic, fruit de la falta de noves lleis migratòries que podrien protegir els qui surten dels seus països d'origen a la recerca del somni americà i fugint, en molts casos, de la violència i la falta d'oportunitats als seus països d'origen. Degut a l'absència d'una estratègia clara, les polítiques migratòries d'Estats Units s'han guiat durant dècades per una sèrie de memoràndums que poden canviar segons els vents polítics i que ara poden submergir-se en un remolí sota un mandat de Donald Trump.?