El PP es va vuere obligat a col·locar l'exministre d'Interior Jorge Fernández Díaz coma president d'una comissió residual del Congrés que ja funciona i on no serà necessari que una votació confirmi el nomenament. Davant el boicot contra el seu nomenament que van protagonitzar tots els partits de l'oposició, començant pel PSOE i Units Podem, que van amenaçar de presentar un candidat alternatiu, el PP va desistir de situar-lo com a president de la Comssió d'Exteriors. Segons va informar el PP a través del seu compte a Twitter, es tracta de substituir la presidenta de la Comissió de Peticions, la diputada Pilar Rojo Noguera, que causa baixa, per Jorge Fernández.

Davant del boicot i per intentar guanyar temps, el PP va aconseguir ajornar la votació per elegir el president de la Comissió d'Exteriors. Un càrrec institucional pel qual mai hi ha polèmica entre els grups, que es reparteixen els llocs de les diferents comissions al principi de la legislatura i mai qüestionen el nom triat per cada partit.

Però aquesta vegada el perfil de Fernández Díaz havia creat polèmica entre els partits de l'oposició per dues qüestions que afecten directament la seva condició de parlamentari. L'exministre va ser reprovat pel propi Congrés i la Cambra Baixa posarà en marxa una comissió d'investigació pel suposat ús de mitjans del Ministeri d'Interior per perseguir rivals polítics.

Malgrat el rebuig que provocava el seu nomenament, el PSOE va anunciar dimarts que no s'oposaria a la votació ni donaria suport tampoc a cap altre candidat alternatiu. Els socialistes van afirmar que es limitarien a votar en blanc. Un compromís, expressat dimarts pel seu portaveu, Antonio Hernando, que van trencar tot just uns minuts abans de la votació d'ahir quan la gestora del PSOE va amenaçar el Govern de presentar un candidat alternatiu, candidat que Ciutadans estava disposat a secundar.

El PP, que temia perdre la votació, va demanar un ajornament que els altres grups van acceptar per donar temps als populars a replantejar-se la candidatura de Fernández Díaz.

Davant el veto a la Comissió d'Exteriors, el PP va intentar després, i sense èxit, proposar el seu nom per presidir la Comissió Mixta de Relacions amb el Tribunal de Comptes que es constituïa ahir, i que també va quedar ajornada a petició dels «populars». Un intent que estava destinat al fracàs perquè el PSOE va avançar que, si depenia d'ells, Fernández Díaz no seria president de cap comissió, ni de l'Exteriors ni de cap altra. A aquesta advertència es va sumar Ciutadans, que va avisar que estava disposat a donar suport al candidat que presentés el PSOE si el PP no retirava la seva candidatura.

Des de Units Podem, Pablo Iglesias es va mostrar enormement orgullós de la feina dels diputats del seu partit que han aconseguit que la seva oposició aconsegueixi «fruits» i el PP senti la «pressió».

Obertura de les Corts

En un altre ordre de coses, només cinc presidents autonòmics (els de Cantàbria, la Rioja, Castella i Lleó, Astúries i Múrcia) han confirmat la seva assistència avui a la sessió solemne d'obertura de Les Corts, a la qual assistiran els Reis. Altres dos presidents autonòmics, la de la Comunitat de Madrid, Cristina Cifuentes, i el de la Xunta de Galícia, Alberto Núñez Feijóo, encara no han garantit la seva presència a l'espera que les agendes ho permetin.

Per tant, com a molt un màxim de set presidents d'autonomies formaran part de l'elenc d'autoritats que acompanyaran els Reis a la sessió solemne d'obertura de les Corts. Com estava previst s'absentaran el lehendakari, Íñigo Urkullu, i el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, tots dos en dos càrrecs que no solen fer acte de presència en sessions com la d'avui.