EFE/DdG bilbao

n El PNB i el PSE-EE van confirmar ahir un preacord per la formació d'un govern de coalició a Euskadi. A través d'un comunicat, els nacionalistes bascos van indicar que es tractaria d'un preacord «programàtic i d'estructura de govern» i que ambdues formacions han de sotmetre'l als seus respectius òrgans. Per la seva banda, els socialistes bascos també van confirmar el preacord per Twitter.

En el comunicat, el PNB destacava que el preacord implica el vot favorable dels nou parlamentaris socialistes a la candidatura d'Iñigo Urkullu com a lehendakari a la sessió d'investidura que se celebrarà dijous. D'aquesta manera, Urkullu deixaria de ser lehendakari en funcions i seria reelegit en segona votació i per majoria simple, amb el suport de 37 parlamentaris.

Un cop investit com a president, Urkullu formarà un executiu de coalició, amb presència dels socialistes, malgrat que encara no s'ha concretat l'estructura d'aquest. No obstant això, es va anticipar que «hi haurà ajustos» i que el proper govern no tindrà les mateixes conselleries ni composició que l'actual.

El preacord, que té com a eixos principals el treball i el desenvolupament econòmic, els serveis públics, la pau i la convivència i l'autogovern basc, haurà de ser ratificat avui per l'Assamblea Nacional del PNB i pel Comitè Nacional del PSE-EE, malgrat que encara no s'ha concretat ni on ni quan es firmarà de forma oficial.

Una fórmula repetida

Un cop s'hagi ratificati i es firmi l'acord, els nacionalistes i els socialistes traslladaran a l'executiu basc la coalició que ja està en vigor a les tres diputacions forals i als ajuntaments de les tres capitals basques, reprenent la fórmula que els va portar a governar junts Euskadi durant dotze anys, entre el 1987 i el 1998.

L'entesa entre les dues formacions va començar a la tercera legislatura, quan el PSE-EE de Txiki Benegas, que va superar en escons però no en vots el PNB, va pactar amb els nacionalistes i va cedir la presidència a José Antonio Ardanza, en un govern en el qual Ramón Jáuregui, com a vicelehendakari, es va convertir en l'home dels socialistes a Euskadi.

La relació de govern entre les dues formacions va acabar de forma abrupta el juliol de 1998, quan els consellers socialistes van presentar la seva dimissió. El detonant final va ser el rebuig del PNB a una proposta socialista perquè s'inclogués l'acatament de la Constitució per part dels diputats electes en la reforma del reglamanet del Parlament Basc.

A partir d'aquell moment, va començar una etapa de distanciament i enfrontament entre ambdós partits, amb moments tràgics com els viscuts després de l'assasssinat de Fernando Buesa (PSE-EE) per part d'ETA.

Aquestes males relacions es van mantenir durant les tres legislatures en què el PNB va governar amb Eusko Alkartasuna i Ezker Batua-Berdeak i durant la qual ho va fer el PSE-EE i van concloure el setembre del 2013, quan els dos partits, amb Iñigo Urkullu de lehendakari, van segellar un pacte d'estabilitat política i pressupostària.

Reaccions de l'oposició

Les reaccions al preacord no es van fer esperar. Per la seva banda, EH Bildu va tuitejar que aquest govern de coalició «no és bo per al país» i va considerar que el preacord «suposa que no es produeixin avenços en l'àmbit nacional, el socieconòmic i en la pau-convivència».

D'altra banda, la secretària general de Podem Euskadi, Nagua Alba, va assegurar que l'acord resulta «previsible per una banda i insuficient per l'altra: previsible perquè ja es troba en funcionament a alguns ajuntaments i diputacions; i insuficient perquè la suma d'escons es queda a un de la majoria i, per tant, això impossibilitarà abordar els problemes importants».

El portaveu de Ciutadans a l'Assamblea de Madrid, Ignacio Aguado, va considerar «positiu» que existeixin governs de coalició a Espanya. Aguado va remarcar que «ens hem de començar a acostumar a tenir governs de coalició de partits de diferent signe polític».

Qui no va voler pronunciar-se oficialment sobre l'acord va ser la Comissió Gestora del PSOE, que va anunciar que ho faria quan el pacte estigui signat i se'n conegui el contingut i l'abast.