a mort interromp la història, però no la desmenteix. Rita Barberá mor enmig del guirigall que sacseja la desaparició de populistes de la talla de Gil y Gil o Ruiz Mateos, en un país que no té res a envejar als Estats Units en aquest apartat. El PP pretén ara elevar al martiri la sempiterna alcaldessa de València, ometent el detall que els populars l'havien enterrat en vida. La van menysprear estratègicament quan va ser rebutjada per l'electorat, la victoregen quan ja només poden utilitzar-la sense possibilitat de rèplica. Els conservadors tenen dret a sentir-se alleujats per la desaparició de la política temperamental sense haver revelat els seus secrets, però la superioritat moral no quadra a un partit especialment enfangat en la corrupció.

En la seva il·limitada saviesa, els forenses del PP han determinat les causes exactes de la mort de Barberá sense necessitat d'examinar-la. Atès que havia sobreviscut airosa a les crítiques de la premsa i al rebuig dels votants, el desnonament dels seus coreligionaris opta raonablement a la depressió que ha comunicat Margallo. La mort iguala tots els éssers humans en víctimes, però aquest tràngol no elimina l'existència prèvia. Barberá va ser una privilegiada, segons testifica un succint repàs a la documentació de la seva biografia. El Congrés l'homenatja sense ser diputada, però no va guardar un minut de silenci per la dona de Reus morta després de ser-li tallat el subministrament elèctric. La mort dels qui van ser víctimes en vida no mereix una consideració especial.

L'hipersensible Rajoy confessava que va parlar amb Barberá abans de la seva mort. Va evitar divulgar, abans de la mort de l'alcaldessa, la seva reincidència en comunicar-se amb investigats per la justícia. Després d'haver consignat la morta, afegeix el president que «es va deixar la vida per València». És possible, però l'esforç no valora per si sol la bondat dels resultats. Després d'haver guardat el condol que mereix la mort de tot ésser humà, els contribuents hauran de seguir pagant les factures pendents de Rita Barberá. El PP ja no.