n François Fillon serà el candidat presidencial de la centre-dreta francesa després de vèncer de forma trepidant ahir a la segona volta de les primàries del partit. El candidat va aconseguir un 67% dels vots favorables envers el 33% que va obtenir el seu adversari, Alain Juppé, i serà l'encarregat de frenar la candidata de la ultradreta, Marine Le Pen, amb moltes possibilitats d'arribar a la segona volta de les presidencials.
El nou candidat no va trigar a celebrar la seva victòria, que va qualificar d'«una victòria de fons, trencant amb tots els escenaris escrits per avançat». «És una victòria construïda en base a les meves conviccions. Des de fa tres anys recorro França amb elles i la meva iniciativa ha estat entesa pels francesos» va dir el flamant vencedor en comparèixer davant dels seus seguidors.
El perfil del nou candidat
François Fillon, que era considerat el «tercer home» amb el qual pocs comptaven, ha aconseguit ser el candidat a les eleccions presidencials gràcies a un discurs a la vegada rupturista i sumament tradicional, amb el qual pretén reformar França.
Abans de començar les primàries, l'exprimer ministre, de 62 anys, partia a priori com el tercer en discòrdia, per darrere de Nicolas Sarkozy i Alain Juppé. Però finalment, Fillon va aconseguir que el seu enfocament ultraliberal en l'aspecte econòmic, però a la vegada conservador en els temes socials, agradés a l'elelactorat de dretes francès.
La seva bona actuació durant els tres debats celebrats abans de la primera volta de les primàries, el diumenge dia 20 de novembre, el va col·locar en una posició privilegiada per superar els dos candidats dominants, posició que va saber mantenir fins a la recta final.
L'inesperat resultat en primera ronda va deixar fora de la cursa Sarkozy, del qual Fillon s'havia allunyat visiblement. No obstant això, finalment l'expresident francès va demanar el vot per a ell, ja que d'entre els dos candidats el considerava el més proper ideològicament.
Les reaccions
Ja entrat el vespre es van tancar les meses electorals i es va començar l'escrutini dels vots. A mesura que s'anaven coneixent els resultats, les reaccions no es feien esperar. L'exprimer ministre francès i contrincant de Fillon, Alain Juppé, va reconèixer la seva derrota i va felicitar el seu rival per la seva «àmplia victòria», a la vegada que va anunciar que li donarà suport per a les eleccions presidencials del 2017.
«El resultat no està a l'alçada de les meves esperances. Felicito Fillon per la seva àmplia victòria i li dono suport, des d'aquesta nit, li desitjo bona sort i la victòria l'any vinent» va dir l'actual alcalde Bordeus quan va comparèixer davant dels seus seguidors.
L'expresident de França Nicolas Sarkozy tampoc va trigar a felicitar el que va ser el seu primer ministre entre maig de 2007 i de 2012. Sarkozy va desitjar bona sort a Fillon en el «combat polític» que l'espera. L'expresident també va tenir unes paraules per Juppé que «ha sabut defensar amb convicció les seves idees al llarg d'aquesta campanya».
Les primàries de la centredreta van ser gestionades per una Alta Autoritat independent i van comptar amb un total de sis candidats dels Republicans (Fillon, Juppé, Sarkozy, Nathalie Kosciusko-Morizet, Bruno Le Maire y Jean-François Copé), i un del Partit Cristià-Demòcrata (Jean-Frédéric Poisson).
Per tal de dur-la a terme es van habilitar més de 10.200 meses electorals situades a escoles, ajuntaments i altres locals públics arreu del país. Les cues davant les urnes van tornar a marcar la jornada electoral, però aquesta vegada a diferència del diumenge anterior, l'espera va ser menor ja que s'havia ampliat el nombre de personal a les meses i els ciutadans ja coneixien el procediment de votació.
El vot estava obert a tots els electors majors de 18 anys, sempre que haguessin pagat una contribució de dos euros i després d'haver firmat una carta d'adhesió als valors del centre i la dreta.
Fillon serà el candidat dels conservadors francesos i s'enfrontarà al líder de l'esquerra, que encara no s'ha proclamat. L'esquerra francesa viu una ruptura: a l'espera de les seves pròpies primàries que se celebraran el mes de gener, davant les quals Hollande encara no s'ha declarat com a possible candidat, l'actual primer ministre, Manuel Valls, ha dit estar preparat per fer el pas per presentar-se.
