Paolo Gentiloni, ministre d'Exteriors del gabinet del dimissionari primer ministre Matteo Renzi, un home de perfil baix i molt proper al polític florentí, va acceptar ahir l'encàrrec de formar un nou Govern a Itàlia i buscar una solució a la crisi política del país. El president de la República italiana, Sergio Mattarella, va sol·licitar a Gentiloni assumir aquest compromís, hores després d'acabar les consultes amb totes les forces polítiques després de la dimissió de Renzi pel fracàs en el referèndum del passat 4 de desembre sobre la reforma constitucional. Gentiloni ha acceptat el càrrec «amb reserves», Ugo Zampetti, una fórmula que s'utilitza habitualment fins el jurament oficial del càrrec, el qual encara no té data fixada.

«Agraeixo al president de la República l'encàrrec que m'ha conferit. Intentaré portar a terme la tasca amb dignitat i responsabilitat» i «facilitar la feina de les forces parlamentàries per definir amb necessària brevetat les noves regles electorals», va dir Gentiloni en una compareixença davant dels periodistes. «Sóc conscient de la urgència de donar a Itàlia un govern en plenitud dels seus poders per afrontar amb la màxima determinació dels compromisos internacionals, econòmics i socials, començant per la reconstrucció de les zones afectades pel terratrèmol», va afegir.

Gentiloni haurà de configurar el seu Govern, el que fa 64 dels darrers 70 anys a Itàlia, per poder gestionar alguns dels compromisos més urgents, com la posada en funcionament d'una llei electoral que permeti celebrar eleccions al país. Actualment a Itàlia regeixen dues lleis electorals diferents, una per la Cambra dels Diputats i una altra pel Senat. Mentre que la llei que regula la Cambra Alta va ser declarada inconstitucional l'any 2013, el Tribunal Constitucional preveu pronunciar-se sobre la del Senat el proper 24 de gener.

A banda de la llei electoral, Gentiloni (que ahir mateix ja va iniciar les consultes per a la formació del nou govern) també haurà de gestionar l'organització de cites internacionals, com la celebració del 60è aniversari de la firma del Tractat de Roma -que el 1957 va ser el germen de la Unió Europea- o la cimera del G7 a la ciutat siciliana de Taormina. El nou Govern també haurà de fer front a la situació delicada en la qual es troba el banc toscà Monte dei Paschi di Siena (MPS), ofegat en una àmplia cartera de crèdits.

El Partit Demòcrata de Renzi havia demanat dies enrere la conformació d'un Executiu que comptés amb la participació de la majoria de forces polítiques, però grups com el populista Moviment Cinc Estrelles (M5S) o la xenòfoba i ultradretana Lliga Nord van rebutjar donar-li suport i van demanar comicis al més aviat possible. «Per això, no per elecció, sinó per sentit de la responsabilitat, ens mourem en el quadre del Govern dimissionari», va explicar Gentiloni.

Quart govern no votat

De fet, els partits a l'oposició, com el populista Moviment Cinc Estrelles (M5S), la xenòfoba Lliga Nord o l'ultraconservador «Fratelli d'Italia» van cridar ahir a la mobilització popular per demanar que es convoquin eleccions, després que s'anunciés el nomenament de Gentiloni. Els partits opositors van criticar que aquest serà el quart Executiu italià no escollit a les urnes en els darrers cinc anys, després dels de Mario Monti (2011-2013), el d'Enrico Letta (2013-2014) i el de Renzi (2014-2016).