n La Conferència de Presidents de demà en la qual es posaran les bases per a la reforma del finançament autonòmic arriba en un moment en què aquest avanç, que en un altre moment podria haver satisfet les expectatives dels sobiranistes, no aturarà les ànsies d'independència del Govern català. La mostra més palpable d'això és que el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no assistirà a la important reunió a Madrid, tot i les repetides peticions arribades tant des del Govern central com de partits, tant de l'àmbit estatal com catalans.

El més incisiu en la necessitat de desenvolupar una reforma del finançament autonòmic és el president valencià, el socialista Ximo Puig, que al mateix temps que ha demanat un acord de totes les comunitat autònomes, ha restablert les relacions entre Catalunya i la Comunitat Valenciana després d'anys de distanciament i ha aconseguit un acord amb Balears, governada per la socialista Francina Armengol. D'aquesta manera, les tres autonomies han creat una mena de front, quelcom que va quedar demostrat en la votació en contra de l'acord entre PP i PSOE que fixa l'objectiu del dèficit per a l'any 2017 en el 0,6 per cent, fet que ha portat algunes autonomies a parlar d'un «front mediterrani».

Davant aquesta aliança, sembla que s'està gestant una altra coalició, impulsada per Astúries, que busca ser alternativa al «front mediterrani». En aquest sentit, fonts de l'Executiu asturià van pronosticar una negociació «llarga i dura». L'executiu asturià és un dels signants de la Declaració de Conca, un document signat a finals d'octubre que suposa una mena d'aliança de l'Espanya menys poblada, que suma el 62 per cent del territori espanyol però només el 25 per cent de la seva població.

Astúries, Aragó, Galícia, Cantàbria, les dues castelles, Extremadura i La Rioja són les participants en aquest acord. Reivindiquen davant el Govern central que en el nou finançament es tingui en compte la demografia com a aspecte prioritari. Defensen que la dispersió, l'envelliment o la despoblació tinguin més pes en el repartiment dels fons i proposen un fons de cohesió territorial que compensi els desaventatges dels territoris amb menys densitat de població.

El debat (o la batalla) entre les autonomies està obert. Andalusia tindrà un paper determinant, de la mateixa forma que la Comunitat de Madrid. Puig fa temps que porta a terme una tasca de conscienciació de la presidenta andalusa, Susana Díaz, i tots dos han destacat la bona sintonia personal tot i no coincidir en totes les posicions polítiques.

Reunió satisfactòria

En tot cas, les autonomies van considerar satisfactòria la segona reunió preparatòria de la Conferència de Presidents, per a la qual van deixar pràcticament enllestits cinc grans acords, tot advocant per un model de finançament que tingui en compte la despesa sanitària i el compliment de la Llei de Dependència.

Els consellers i vicepresidents de les comunitats autònomes es van reunir aquesta setmana amb el ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, i la vicepresidenta del Govern i ministra de la Presidència i per a les Administracions Territorials, Soraya Sáenz de Santamaría, per ultimar els acords que es portaran a la Conferència de Presidents.

Les autonomies es van mostrar esperançades, encara que van instar a obrir, després de la conferència, el procés de reforma del finançament autonòmic amb l'al·lusió, entre altres qüestions, al fet que en el model es tingui en compte la despesa en dependència, quelcom que consideren absolutament imprescindible i que serà molt important en la negociació.

Sigui com sigui, Carles Puigdemont no assistirà a la Conferència i ja són molts els que han intentat convèncer-lo, perquè ho faci. En aquest sentit, Millo ja ha avisat el President de la Generalitat que la seva «autoexclusió» no condicionarà el diàleg amb el govern espanyol, però sí que perjudicarà els catalans.

El delegat del Govern ha assegurat que «ningú s'enfadarà» amb Puigdemont si no assisteix a la Conferència i que aquest fet tampoc «impedirà» trobar-se amb Rajoy.

D'altra banda, el portaveu del grup de Ciutadans al Parlament, Carlos Carrizosa, va demanar ahir al president català que «recapaciti» i vagi a la Conferència de Presidents prevista per a demà, ja que no fer-ho és «una gran irresponsabilitat» i condicionarà el finançament de Catalunya al que decideixin altres comunitats.