El Govern i les comunitats autònomes -excepte Catalunya i Euskadi- van segellar a la VI Conferència de Presidents una desena de pactes, un d'ells per negociar ja un nou sistema de finançament, tot i que hi va haver moltes friccions en el tema de l'harmonització fiscal i queixes de les autonomies socialistes pel que consideren «dúmping» de Madrid. No va ser tan plàcida com s'esperava aquesta edició de la cimera autonòmica -que a partir d'ara se celebrarà un cop a l'any-, la segona amb Mariano Rajoy com a president del Govern, a la qual s'arribava amb deu acords pràcticament tancats sobre la taula.

Aquests acords van quedar una mica eclipsats pels recels de diverses autonomies -i no només socialistes- per les diferències en el model fiscal entre territoris, amb Madrid en el focus de la polèmica, ja que algunes autonomies l'acusen gairebé de fer «dúmping», és a dir, competència deslleial, amb la seva menor pressió fiscal sobre els contribuents.

I és que l'alt grau de consens en temes com Europa, l'educació, la lluita contra la violència masclista o el repte demogràfic no va evitar les divergències en el tema fiscal, que es va erigir com el més espinós de la Conferència i que amenaça de convertir-se en un els principals esculls a superar en la futura negociació del finançament autonòmic.

Des de primera hora del matí, un tuit del PP de Madrid s'havia encarregat de caldejar el gèlid ambient gairebé polar amb què es van trobar a Madrid Rajoy, el Rei, els presidents autonòmics -tots excepte els de Catalunya i País Basc-i els de Ceuta i Melilla. Al compte del PP madrileny es va penjar una imatge de la foto de família en què es veia la presidenta andalusa, Susana Díaz, amb aspecte seriós, i la presidenta madrilenya, Cristina Cifuentes, somrient darrere d'ella. «Quan gaudeixes de la teva feina i quan no», deia el peu de foto, el que va provocar el malestar a la delegació andalusa.

Va ser precisament Susana Díaz la primera a reclamar que en el nou model de finançament es posi «un límit màxim i un límit mínim» en impostos cedits a les autonomies, com el de Patrimoni i el de Successions, proposta a la qual es van anar sumant altres «barons» socialistes com Javier Fernández o Guillermo Fernández Vara. Un altre dirigent que va «renyar» Cifuentes va ser el càntabre Miguel Ángel Revilla, tot i que, segons va explicar després ell mateix, van acabar la reunió en bons termes.

Fins i tot a presidents de comunitats governades pel PP com el de Castella i Lleó, Juan Vicente Herrera, o Galícia, Alberto Núñez Feijóo, no els semblen malament els límits impositius, però entre les files socialistes hi ha qui no els veu amb tan bons ulls, com la balear, Francina Armengol, una de les poques aliades de Cifuentes en aquest assumpte, juntament amb el murcià, Pedro Antonio Sánchez. Cifuentes va defensar les bondats del model madrileny i va considerar que l'harmonització fiscal seria un «retrocés» per a l'economia de l'autonomia.

Sigui com sigui, les queixes no van ser ignorades i almenys es va pactar avaluar la gestió dels tributs cedits per afavorir l'harmonització fiscal. Una altra cosa serà si això influeix o no en el model que es decideixi.

Comissió per al finançament

L'acord sobre finançament va portar el seu temps i el que es va tancar és que el nou sistema estigui enllestit abans que acabi l'any. Per a això, d'aquí a un mes es constituirà una comissió amb representants de cada comunitat. Es tindrà més en compte el cost dels serveis públics i no només la població i, en aquest últim cas, es valorarà l'envelliment, la dispersió o la ruralitat del territori.

Rajoy va assenyalar que en el debat de finançament no hi caben imposicions ni majories, sinó que es requereix un acord amb les comunitats i també al Parlament. Davant aquest horitzó, va demanar als presidents autonòmics que facin «un esforç d'entesa».