Joan March preocupava la CIA. Els milions de documents desclassificats en anys recents i llocs ara a l'abast del públic demostren el pes mundial del banquer mallorquí. L'agència nord-americana d'espionatge li atribueix un paper central en la victòria de Franco, s'investiga la seva participació en transaccions financeres a Suïssa, el situa en la cruïlla de l'Orient Mitjà i analitza la seva influència dins els Estats Units. A través d'una dotzena de referències, el confirma com un dels espanyols més influents del segle XX.

Un dels capítols més inesperats del seguiment de la CIA a Joan March té lloc a Síria. En un document de 1948 amb la classificació de «secret», es descriuen els esforços del llavors president sirià Quwatli per adquirir quatre-cents avions militars «contra les incursions jueves». L'encarregat de la compra era Jean Sihnawi, que va ser ministre d'Economia Nacional.

L'autor de l'informe sobre l'«Expansió prevista de les Forces Aèries sirianes» assenyala que Sihnawi «ja ha iniciat les negociacions amb una firma espanyola per subministrar els avions». Com a peça essencial de l'operació, «diu que Sihnawi és amic del ric i influent industrial espanyol Joan March, i que té altres amics espanyols influents». Només el mallorquí figura amb nom i cognoms, la CIA sempre el referencia com un argument d'autoritat.

Un altre document «secret» i englobat en l'apartat «Crims de Guerra Nazis» descriu una transacció bancària a Suïssa. La CIA investigava el 1946 Michael Olian, un contrabandista de gran volada el perfil del qual recorda al contemporani Marc Rich. A França gaudia de la «protecció» de destacats polítics, com els socialistes Léon Blum i el primer ministre Mendés France. Els espies americans destaquen així mateix «la seva amistat amb el primer ministre italià De Gasperi». Un cop més, March es troba en excel·lent companyia.

El negociant Olian es va dedicar el 1940 «a comprar béns a baix preu, pertanyents principalment a jueus de França», actuant en nom d'un banc ginebrí. Enmig d'aquest trànsit, l'intermediari amb contactes a la cimera «va acordar un canvi en pessetes per a l'oficina del banc suís SBS a Madrid. Els beneficiaris van ser Joan March (espanyol) i Matas (espanyol)».

Winston Churchill va atorgar a March la condició d'intocable durant la Segona Guerra Mundial. El financer mallorquí es va encarregar de subornar els generals de Franco perquè Espanya es mantingués neutral durant la Segona Guerra Mundial. El primer ministre britànic va haver de treballar amb força perquè els nord-americans no actuessin contra March per la seva duplicitat, i aquesta frustració es reflecteix en els documents de la CIA.

Els espies comenten un llibre sobre els «agents secrets» del Tresor nord-americà. Entre aquests col·laboradors clandestins figurava «Joan March, el ric i envellit financer espanyol que és amic íntim del Generalísimo Franco». La CIA recull una crítica de l'assaig on es ressalta que «March no va poder ser detingut perquè Espanya era suposadament neutral en la guerra». Els nord-americans es queixen «dels impediments posats pels nostres diplomàtics». S'equivoquen de culpable. En aquelles dates, a finals dels quaranta, s'ignorava encara que la immunitat absoluta del banquer mallorquí emanava del mateix Churchill.

La CIA no perdia oportunitat de recopilar informació sobre el paper decisiu jugat per March en la victòria de Franco. En els arxius de l'agència ara alliberats consta un article de la publicació anglesa Spectator, traduït a l'italià a Il Mondo el 1947, sota el títol de «Deu anys de falangisme». Allà s'adjudica directament el resultat de la Guerra Civil «al gran industrial espanyol i especulador bèl·lic Joan March. Va mobilitzar totes les seves relacions internacionals, que tenien els seus punts de suport en particular a la Roma mussoliniana i el Berlín hitlerià». Fins i tot des de la crítica més acerba, mai se li sostreu al mallorquí un poder gairebé sobrenatural.

El minuciós seguiment de la CIA a les aventures de Joan March no s'atura en la persona, i s'estén a la Fundació que porta el seu nom. Richard Eells, professor de la universitat de Columbia, va sotmetre el 1977 a l'estudi de la CIA una proposta per coordinar prestigioses institucions culturals com la Fundació Juan March, la Krupp, la Gulbenkian, l'Onassis o la Agnelli. L'objectiu de control queda implícit i, de nou, el mallorquí s'alinea amb els gegants del seu ofici.