L'exministre francès Benoît Hamon es va convertir ahir en el candidat socialista a les eleccions presidencials després d'aconseguir el 58,65% dels vots en les primàries que s'enfrontava amb l'exprimer ministre Manuel Valls, que va obtenir el 41,35%, segons els primers resultats provisionals.

Uns dos milions de persones van participar en total a la segona volta de les primàries, enfront dels més d'1,6 milions que ho van fer en la primera i els 4 milions que ho havien fet el desembre passat a les primàries de la dreta. Es tracta d'una neta victòria del candidat que representa l'ala més esquerrana del partit i la facció crítica amb l'actual president, François Hollande, del qual Valls va ser primer ministre de l'Interior i després primer ministre.

Hamon, de 49 anys, que va estar al Govern d'Hollande fins a l'agost del 2014, tindrà la complicada tasca de donar la volta a uns sondejos per a les presidencials que li són contraris. Amb un programa molt nou, en el qual destaca la proposta d'instaurar una renda universal per a tots els majors de 18 anys, que de mica en mica projecta que arribi als 750 euros, l'ara candidat socialista surt 5è en les enquestes.

Hamon defensa un ideari en favor de l'ecologia, de la legalització del cànnabis o d'una política d'immigració menys restrictiva. Pretén a més derogar la reforma laboral que va promoure el mateix Valls auspiciat pel president, François Hollande. Tot i les crítiques -li han dit malgastador i utòpic- Hamon ha mantingut la calma i s'ha ficat a la butxaca a molts joves en un moment d'impopularitat entre els socialistes, engolits per l'ascens del social-liberal Emmanuel Macron i el neocomunista Jean-Luc Mélenchon. Una altra mesura del candidat dels anomenats «bo-bos» -burguesos i bohemis- és aplicar un impost especial per a les empreses que facin servir robots per reemplaçar mà d'obra.

Fill d'una secretària i d'un enginyer que va treballar en unes drassanes militars, Hamon es va criar entre la portuària Brest i Dakar, on va viure dels 9 als 13 anys a causa del trasllat dels seus pares a la capital del Senegal. Va tornar a França, on va començar a militar des dels 19 anys al Partit Socialista (PS), i es va llicenciar en Història per la Universitat de Bretanya.