El Consell d'Europa rebutja la reforma del Tribunal Constitucional (TC) impulsada pel govern de Mariano Rajoy. En un informe de la Comissió de Venècia -l'organisme del Consell d'Europa per a la democràcia a través del dret-, la institució renya l'Estat per les atribucions que ha atorgat al TC, amb capacitat sancionadora per als qui no compleixin les sentències i amb possibilitat de suspendre càrrecs amb responsabilitat a l'administració pública. L'informe complet es farà públic dilluns vinent, però ahir el Consell ja va emetre una nota que en detalla els punts principals, entre els quals figura el que reclama al Govern que reconsideri la reforma i que la millori per fer que el Constitucional sigui un «àrbitre neutral», una característica que l'organisme europeru considera danyada per les modificacions impulsades per Rajoy.

La nota emesa ahir per la Comissió de Venècia presenta el Consell d'Europa com un actor molt crític amb la reforma del Tribunal Constitucional. D'entrada, amb l'objectiu d'esvair dubtes sobre l'autoritat de l'Alt Tribunal, deixa clar que les decisions «dels tribunals constitucionals tenen un caràcter definitiu i vinculant» i que han de ser respectades «per tots els organismes públics i particulars». Així, remarca que fer cas omís a les instruccions del TC «és equivalent a vulnerar la Constitució». «Quan un representant públic es nega a executar una sentència del Tribunal Constitucional, viola els principis de l'estat de dret, la separació de poders i la lleial cooperació dels òrgans de l'Estat», afirma la nota. És per això que la Comissió considera que les mesures «per fer complir aquestes sentències són, per tant, legítimes». El que ja no té tan clar l'informe és «en quin grau les mesures adoptades són un mitjà adequat per aconseguir aquest legítim objectiu». En aquest sentit, es compara la reforma del TC de Rajoy amb la resta d'atribucions de corts judicials semblants, i es considera que atorgar al tribunal la responsabilitat de fer complir les seves pròpies sentències concedint capacitat penal i sancionadora a la institució «és una excepció» a Europa.

Revisió dels canvis

«Aquesta tasca és generalment atribuïda a altres poders de l'Estat», diu. I són justament aquestes noves capacitats concedides a l'Alt Tribunal el motiu pel qual la Comissió de Venècia recomana que la reforma «ha de ser examinada de nou per tal de promoure la imatge del TC com a àrbitre neutral, com a jutge de les lleis».

A més, recorda que el tribunal mai hauria d'actuar «d'ofici» a l'hora de reclamar l'execució de les sentències, sinó «només a petició de les parts». I és que la Comissió de Venècia creu que la nova competència atribuïda al TC «pot semblar un augment de poder a primera vista» per a l'Alt Tribunal, però, «no obstant això, la divisió de competències entre l'atribució i l'execució del seu resultats enforteix el sistema de poders i contrapoders en el seu conjunt, i al final, també la independència del Tribunal Constitucional». En definitiva, dona a entendre que s'estaria malmetent la separació de poders i les garanties del sistema judicial.

Mentre l'informe que es farà públic dilluns avala mesures de la reforma com apel·lar al govern estatal per assegurar l'execució o sol·licitar l'enjudiciament del suposat delinqüent a la jurisdicció ordinària, la nota avança que el Consell d'Europa veu que pot haver-hi problemes en la capacitat d'aplicar les «mesures coercitives a les persones i la suspensió del seu càrrec a l'administració pública». La Comissió de Venècia es mostra així «preocupada perquè el Tribunal Constitucional hagi de prendre mesures d'execució en una situació en què ja s'enfronta a una negativa a executar la seva decisió». «La negativa a aplicar les mesures d'execució podria desafiar l'autoritat del Tribunal Constitucional i, alhora, el de la pròpia Constitució», remarca la nota.

En aquest cas, considera la Comissió de Venècia, «altres òrgans de l'Estat han d'intervenir, per tal de defensar la Constitució i el Tribunal Constitucional». Per acabar, la nota afirma que si bé la Comissió de Venècia «no recomana atribuir tals poders al Tribunal Constitucional», l'informe també remarca que no es pot dir que la reforma «contradiu normes europees» perquè la realitat és que hi ha «absència de normes comunes en aquest camp».