Santos Santamaría no estava de servei el dissabte 17 de març de 2001. A més, poc abans havia sigut aprovat el seu trasllat a Barcelona, on tenia la família, i l'endemà mateix ja marxava cap a la Ciutat Comtal. "Demà passat ens veurem, papa", li va dir per telèfon al seu pare el dia 16, després de felicitar-lo -trista coincidència- pel seu 60è aniversari. Mai no va arribar a Barcelona. A les 11 de la nit es va convertir en el primer mosso d'esquadra mort en atemptat terrorista. Tenia 32 anys. Maleïda bomba.
Santos Santamaría estava destinat a la policia judicial de la comissaria de Roses. Tres policies municipals de la localitat van resultar també ferits en l'atemptat terrorista, el primer que es produïa a Catalunya després del desmantellament del Comando Barcelona, un parell de mesos enrere. Roses va nomenar Santamaría fill adoptiu de la localitat a títol pòstum.
L'atemptat d'ETA es va produir en esclatar un Ford Escort amb matrícula de València carregat amb més de 50 quilos de dinamita aparcat davant l'hotel Montecarlo (la mateixa nit, la banda atemptava a Gandia, un altre enclavament turístic). La violència de l'explosió va provocar importants destrosses als vehicles i als edificis situats a la urbanització Santa Margarida. El mosso assassinat per ETA va morir per l'impacte de la metralla. Santamaría formava part del dispositiu que s'havia desplaçat fins al lloc dels fets després d'una trucada d'alerta a la redacció del diari Gara. Tot apunta que l'artefacte va explotar abans de l'hora prevista, de manera que els agents van quedar al descobert i l'explosió va afectar directament Santamaría. Un autobús alemany que transportava nois d'entre 12 i 14 anys va quedar carbonitzat.
L'explosió es va produir en el moment que l'hotel Montecarlo es trobava ple de gent. Cinc minuts abans, diverses dotacions dels Mossos van acordonar la zona i van advertir als clients de l'hotel i als ocupants de diversos apartaments situats al sector que abandonessin ràpidament la zona davant la possibilitat d'una inminent explosió. Els veïns només van tenir temps de marxar de casa i intentar refugiar-se on van poder.
Tercer atemptat a d'ETA Girona
ETA ja havia atemptat a Girona en dues ocasions. El juliol de 1997, en plena campanya turística, va fer explotar dues bombes de poca potència a les platges de Fenals i cala Banys, a Lloret de Mar. En aquest cas no es van produir pèrdues materials ni personals, però les explosions van anar seguides d'una sèrie d'amenaces a la localitat.
El gener del 2001, els terroristes van fer detonar una motxilla bomba a la delegació de Defensa de Girona, on s'estaven construint els pisos del parc del Migdia. En aquella ocasió, hi va haver quantiosos danys materials.
El juliol de 2005 l'Audiència Nacional condemnava a 75 anys de presó els etarres Aitor Olaizola Baseta i Eider Pérez Aristizabal per l'atemptat de Roses. A més, es considerava provat que Olaizola i Pérez formaven part del comando Sugoi d'ETA. Més endavant, el 2009, la mateixa Audiència condemnava a 67 anys i mig de presó Ainhoa Múgica Goñi en considerar provat que va intervenir tant en la preparació com en l'execució de l'atemptat, que es va desenvolupar així: Múgica va demanar a Olaizola i a Eider Pérez que recollissin informació sobre diversos hotels de la Costa Brava per seleccionar objectius, i posteriorment, a França, els va donar diners i un Ford Fiesta preparat ja com a cotxe bomba per cometre l'atemptat. Després els dos etarres van entrar a Espanya pel pas fronterer de Portbou, Olaizola en moto a manera de llançadora i Eider conduint el cotxe bomba, que aquesta va deixar aparcat prop de l'hotel Montecarlo. Després d'activar-lo, va anar a la platja, on Olaizola l'esperava per fugir junts a Sant Sebastià.
(Aquest article va ser escrit pel quinzè aniversari de l'atemptat)
