El terrorisme va tornar a colpejar amb acarnissament Rússia amb un atemptat amb bomba al metro de Sant Petersburg que va causar almenys 11 morts i una cinquantena de ferits, just quan el president rus, Vladímir Putin, es trobava a la ciutat. Segons el Ministeri de Sanitat, set persones van morir a l'acte, una altra en una ambulància i tres més ja a l'hospital, mentre sis dels ferits es troben en estat greu a causa de ferides de metralla i cremades. L'atemptat va tenir lloc poc abans de les tres de la tarda hora local, en una jornada en què es reprenia el curs escolar després de les vacances primaverals a Rússia.

Encara que inicialment es va informar sobre dues explosions, el Comitè Nacional Antiterrorista (CNA) va assegurar que l'única explosió es va produir entre dues cèntriques estacions de la línia blava del metropolità. «El maquinista del tren en un dels vagons del qual va tenir lloc l'explosió va actuar assenyadament en una situació complicada. L'explosió va tenir lloc entre dues estacions, però ell va prendre la decisió absolutament correcta de no aturar el comboi fins arribar a l'estació», va explicar Svetlana Petrenko, portaveu del Comitè d'Instrucció. Això, va dir la funcionària, «va permetre començar l'evacuació immediatament i ajudar els ferits».

L'explosió va causar una gran fumera, cosa que va obligar a evacuar un gran nombre de passatgers a les dues estacions, dues de les més concorregudes de la ciutat, després de la qual cosa les autoritats van optar finalment per tancar tot el metro fins al dia següent. En les primeres imatges divulgades pels mitjans de comunicació es veien diversos cossos ensangonats estesos davant d'un vagó del metro amb les portes arrencades d'arrel a causa de l'ona expansiva.

A més, un altre artefacte explosiu casolà va ser desactivat pels artificiers a l'estació de metro de Ploschad Vosstania, al costat de la principal estació de trens de la ciutat (Moskovskiy). Aquest artefacte, que va ser col·locat dins d'un extintor, tenia una potència d'un quilogram de trilita, diverses vegades més gran que el que va explotar.

La Fiscalia General russa va incoar un cas penal per terrorisme després que Putin assegurés públicament que la principal hipòtesi és un atemptat terrorista, tot i que el Comitè d'Instrucció va assegurar que encara no es descarta cap versió. «Naturalment, sempre analitzem totes les variants, accidental, criminal i, per descomptat, que tingui caràcter terrorista», va afirmar Putin.

De moment es desconeix l'autor de l'atemptat i, encara que fonts oficials van informar en un principi d'un possible acte suïcida, dues persones ja han estat declarades en crida i cerca per col·locar els dos artefactes explosius al metro. Les càmeres de seguretat del metro van captar la imatge d'un dels suposats organitzadors de l'atemptat, un home de mitjana edat amb barba i gorra negres i aspecte de clergue musulmà.

Els últims atemptats terroristes a territori rus van ser comesos per la guerrilla islamista de Txetxènia, república caucàsica russa. El seu president, Ramzan Kadírov, va qualificar l'explosió de «monstruosa». Paral·lelament, el grup gihadista Estat Islàmic va acabar a l'octubre de 2015 amb la vida de 217 turistes russos en fer explotar un avió de passatgers poc després que s'enlairés d'Egipte.

L'atemptat va tenir lloc quan el cap del Kremlin intervenia a Sant Petersburg, la seva ciutat natal, en un fòrum de mitjans de comunicació organitzat per la seva plataforma electoral, en què va assegurar que «la democràcia parlamentària té molts defectes». Alguns experts van considerar que no és casual que l'atemptat coincidís amb la presència a la ciutat del president rus.