El Tribunal Suprem va denegar a l'exportaveu del PDeCAT al Congrés Francesc Homs la suspensió de la condemna d'inhabilitació d'un any i un mes per un delicte de desobediència greu i li va comunicar que tampoc pot optar a ser eurodiputat. Després de conèixer la sentència, Homs havia demanat la suspensió fins que el Tribunal Constitucional es pronunciés sobre el seu cas. L'alt tribunal va expressar que no hi ha «cap dubte» que la pena d'inhabilitació inclou la impossibilitat d'exercir càrrecs públics electes o funcions de govern en «qualsevol àmbit», incloent també les institucions europees.

El Suprem va admetre que és la Junta Electoral Central la competent per a totes les qüestions relacionades amb les llistes electorals, però va recordar que els candidats haurien de complir l'exigència de no haver estat condemnats, encara que la sentència no fos ferma, per delictes de rebel·lió, terrorisme, contra l'Administració Pública o contra les institucions de l'Estat. L'alt tribunal també va argumentar que els qui exerceixen les seves funcions en un òrgan central de la UE «també exerceixen les seves funcions en representació de l'Estat espanyol».

Per altra banda, el Tribunal Suprem va assenyalar que Homs va ser condemnat per «negar-se obertament a donar el degut compliment a una resolució judicial; imposant d'aquesta forma la seva voluntat davant el mandat suspensiu associat a la providència del Tribunal Constitucional del 4 de novembre del 2014». En la línia del posicionament de la Fiscalia, l'alt tribunal va opinar que «no és necessari fer cap aclariment» sobre a quin àmbit fa referència la inhabilitació i que no farà una «llista o relació de càrrecs o funcions concretes» que no pot desenvolupar Homs perquè és «inviable».

Pel que fa a la demanda de no incloure a la sentència l'absolució pel delicte de prevaricació, la Sala va respondre que la petició no pot ser atesa perquè aquest delicte «és absorbit» pel de desobediència greu.