Donald Trump ja fa 80 dies que és a la Casa Blanca i ha fet molts tuits agressius que han alarmat. Pretén debilitar la Unió Europea? S´acostarà a Putin? Vol liquidar el consens liberal en el comerç mundial i tornar al proteccionisme? Són preguntes pertinents, encara que alguns comencen a pensar que, després d´una sèrie de fracassos, Trump ofereix signes de desorientació i fins i tot pot estar canviant. En una entrevista al Financial Times (molt crític amb la seva presidència) va declarar que la trobada amb la cancellera Merkel, a la qual tant havia criticat, havia anat molt bé. I aquests dies ha rebut el president xinès, Xi Peng, en una reunió que pot ser clau per al comerç entre els dos països -han sorgit en el seu equip diferències sobre l´agressivitat proteccionista- i per a l´estabilitat internacional. Aquí hi ha també l´afer de Corea del Nord. Als Estats Units, a Trump li han parat els peus. La seva gran derrota ha estat no aconseguir que el Congrés abolís l´Obamacare, la llei de sanitat pública d´Obama, que era la seva gran obsessió. I ha fracassat, entre altres raons, perquè el grup més ultradretà dels republicans, el Freedom House, li ha donat l´esquena. No domina el partit republicà. La segona derrota ha estat davant els jutges que ja han paralitzat les seves dues ordres per prohibir l´entrada als Estats Units de ciutadans de set països mulsumans, eix de la seva campanya contra l´Islam i els estrangers. El tercer problema -no és encara una derrota- és la sèrie de filtracions i investigacions sobre lligams de persones pròximes al president amb la Rússia de Putin i la sospita que els serveis russos van atacar la campanya de Hillary Clinton. És quelcom que fins i tot podria acabar en un impeachment. Però aquesta setmana s´han produït dos fets que poden indicar que el president ha iniciat una inflexió. El primer, la destitució del seu Rasputin polític-mediàtic, Steve Bannon, del seu càrrec com a membre permanent del Consell de Seguretat Nacional (CSN). L´anterior president del CSN, el general Flynn, va haver de dimitir per mentir sobre les seves relacions amb Rússia i ara, després de la seva substitució pel general McMaster, el president ha decidit apartar Bannon, el nomenament del qual va sorprendre i va causar gran malestar, tant pel seu extremisme com perquè mai abans un conseller polític havia estat al CSN. El segon fet, l´atac amb míssils a una base siriana després de la commoció provocada per la utilització d´armes químiques que van causar víctimes infantils, pot ser molt més rellevant. Suposa trencar amb les tesis aïllacionistes i recuperar, d´alguna manera, la política d´Obama i d´altres presidents d´actuar no només en clau d´America first sinó també de l´ordre internacional i de principis humanitaris. Utilitzar la força contra el dictador sirià pot reforçar la imatge d´un president en ràpida pèrdua de popularitat. Amb l´avantatge afegit que Obama, que havia dit que prendria mesures de represàlia si Al-Assad feia servir armes químiques contra la població civil, finalment va fer marxa enrere. Intenta Trump donar la imatge d´un president fort que en succeeix un altre de feble?