La Justícia francesa ha començat a prendre declaració als membres de l'autodenominat Comitè Internacional de Verificació (CIV) que dissabte van exercir de supervisors en el lliurament d'armes d'ETA a les autoritats gal·les en diverses localitats del sud-oest d'aquest país.
Fonts pròximes a la investigació van confirmar que els jutges estan prenent declaració com a testimonis als participants en el lliurament de les localitzacions dels zulos on s'amagaven les armes a les autoritats franceses.
Els integrants del CIV van comunicar a la Fiscalia de Baiona (França) la localització de vuit dipòsits d'armes que contenen al voltant de 120 armes de foc, tres tones d'explosiu, municions i detonadors.
Els llistats trobats en els amagatalls inclouen bales, revòlvers, pistoles, detonadors industrials, temporitzadors, així com explosius i productes químics com pentrita, pentolita, pols d'alumini, nitrometà, amonal i àcid sulfúric.
Precisament per conèixer la informació sobre aquestes armes, el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco va obrir divendres passat diligències, a petició de la Fiscalia, per cursar una comissió rogatòria a França.
L'objectiu de la Fiscalia és conèixer el material lliurat per determinar si alguna de les armes forma part d'algun procediment contra la banda terrorista.
No obstant això, les forces de seguretat tenen poques esperances que les armes lliurades per ETA serveixin per donar llum sobre els 224 atemptats de la banda que queden sense resoldre, en entendre que segurament estaran «netes» de proves i moltes de les usades en aquestes accions ni tan sols s'hauran facilitat als «mediadors».
La distància del poble basc
La societat basca, constantment apel·lada com a part activa en el desarmament d'ETA, ha assistit amb certa distància al procés de lliurament dels arsenals de l'organització terrorista, que en els últims anys s'ha vist relegada a les últimes posicions a la llista de preocupacions dels bascos.
L'esquema ideat per ETA per desarmar-se ha situat la «societat civil» al centre de les operacions, encara que els seus representants han estat exclusivament bascofrancesos i cap organització social ni personalitat d'Euskadi -al marge de l'esquerra abertzale- ha figurat en primera línia, més enllà de prestar el seu suport, com han fet els sindicats ELA, LAB, UGT i CCOO i tots els partits excepte el PP i els governs basc i navarrès.
ETA ha passat de ser la principal preocupació dels bascos (39%) el 2001 a la seva «pràctica desaparició de l'horitzó quotidià des del 2010», tal com explica el professor de la Universitat del País Basc Francisco Llera, responsable de l'elaboració del Euskobaròmetre. «Fa temps que ETA ha deixat de preocupar a la immensa majoria dels bascos, que, d'altra banda, ja fa anys que rebutgen i valoren de forma negativa la seva trajectòria», sosté Llera.
Ara, gairebé sis anys després de la fi de la violència, el mercat laboral, els problemes econòmics o la corrupció segueixen protagonitzant els maldecaps dels bascos, mentre que la violència, el terrorisme, els presos i el procés de pau va ser esmentat per l'1% dels enquestats pel Sociòmetre basc -la enquesta que elabora el Govern basc- al setembre de 2016.
