Dues decisions judicials anunciades ahir obstaculitzen les set execucions previstes en l'estat nord-americà d'Arkansas per a aquest mes, durant un termini rècord d'1 dies a partir de dilluns que, que han desencadenat la condemna nacional i internacional, van informar mitjans locals.

Un jutge del comtat de Pulaski, Wendell Griffen, va emetre una ordre temporal que prohibeix a l'estat usar un dels tres medicaments previstos per a les execucions, el bromur de vecuroni, perquè l'empresa que li va vendre, McKesson, va presentar una denúncia en la qual al·lega no haver estat informada que anava a utilitzar-se per aplicar la pena capital.

Audiència d'urgència

L'ordre de la Fiscalia General de l'estat, que portarà al Suprem estatal, estableix que Arkansas no usarà el bromur de vecuroni obtingut de McKesson fins que així ho dictamini aquesta mateixa cort, on està prevista una audiència d'urgència dimarts.

El governador de l'estat, el republicà Asa Hutchinson, havia justificat la seva decisió de programar 8 execucions (una ja va ser suspesa abans) en 11 dies, entre el 17 i el 27 d'abril, perquè a finals de mes caduca el subministrament estatal del sedatiu midazolam, un dels tres medicaments de les execucions.

Davant la possibilitat de no tenir més subministrament, donada la dificultat d'aconseguir aquest medicament i la reticència de les farmacèutiques que els seus productes es facin servir per a la pena de mort, l'estat havia optat per dur a terme les execucions abans que caduqui l'actual. Però poc abans de la decisió del jutge Griffen, la Cort Suprema d'Arkansas va suspendre l'execució de Bruce Ward, de 60 anys, que va ser condemnat el 1990, per matar una dona, i que s'afegeix a la suspensió de la de Jason McGehee dies abans.

Ward havia de ser el primer reu executat, dilluns, en la sèrie prevista d'execucions, de dos en dos, al llarg de la segona meitat d'abril.

Cap estat ha executat a tants individus en un termini tan curt de temps com pretenia fer Arkansas. Només Texas va executar dues vegades a sis reus en 10 dies, el 1997 i el 2000, segons el Centre d'Informació de la Pena de Mort, una organització no governamental.