L'atac de dijous a la nit als Camps Elisis de París es va convertir en arma electoral a França i va provocar els retrets de les candidatures de la dreta i la ultradreta al Govern socialista. En les eleccions més incertes que es recorden, amb el socioliberal Emmanuel Macron, la ultradretana Marine Le Pen, el conservador François Fillon i l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon en una forquilla de cinc punts en els sondejos, l'atemptat va esquitxar la campanya.

Fins ara centrada en els escàndols judicials que van afectar Fillon i Le Pen -els dos sospitosos de malversació de fons públics-, la campanya va veure com el terrorisme va tornar al primer pla i va provocar un intercanvi d'acusacions a dos dies de la celebració de la primera volta.

Le Pen, segona favorita tot i que en lleugera caiguda en els últims sondejos, va ser la primera a comparèixer davant la premsa per deixar un reguitzell de retrets a l'Executiu socialista del president, François Hollande, que va renunciar a buscar la seva reelecció. «A aquest Govern efímer, dirigit per la inacció, li demano que ordeni la restauració immediata de les nostres fronteres nacionals», va dir la candidata eurófoba.

Per part seva, Fillon va assegurar que «cal canviar d'escala. Ens hem de rearmar en el terreny de la seguretat, militar i diplomàtic, però també en l'ideològic i cultural, perquè l'islam radical desafia els nostres valors», va dir.

Per part seva, Mélenchon va acomiadar la seva campanya electoral entre crits de «sí, es pot» i amb el suport del líder de Podem, Pablo Iglesias, i l'eurodiputada del Bloc d'Esquerres portuguès Marisa Matías «Tothom ens mira. No sabeu l'esperança que això desperta», va dir davant d'un públic entregat, que va rebre els tres polítics amb al·legats a la «resistència» i convençut que, segons va corejar, «el poble, unit, mai serà vençut».

Mélenchon, segons va destacar Iglesias en una breu intervenció en castellà, és el candidat de la «llibertat, igualtat i fraternitat», i el president que necessiten «França i l'Europa del segle XXI».