Esperanza Aguirre va anunciar la seva dimissió com a regidora i portaveu del PP a l'Ajuntament de Madrid, assegurant que se sent «enganyada i traïda» per Ignacio González, que va ser la seva mà dreta i el seu successor a la presidència de la Comunitat de Madrid. En una breu compareixença de tres minuts a la seu del grup municipal del PP i sense admetre preguntes, Aguirre va anunciar que deixa el seu càrrec de regidora i de portaveu després de la detenció i l'ingrés a la presó divendres passat de l'expresident madrileny pel cas Lezo.
Segons va explicar, a González li va demanar explicacions quan diversos mitjans de comunicació van publicar sospites sobre les seves actuacions, i aquest les hi va donar en privat «de manera exhaustiva». La fins a ahir portaveu municipal del PP va assegurar que després d'aquelles explicacions no va vigilar «més», tot afegint que, tot i que les informacions que apareixen a l'acte del jutge no són una «prova definitiva» de la culpabilitat de l'expresident madrileny, la seva «manera» de concebre la política l'ha portat a dimitir.
«La meva manera de concebre la política em porta a assumir la responsabilitat que em correspon per no haver vigilat Ignacio González i no haver descobert abans el que ara, després d'anys d'investigació, han descobert la Guàrdia Civil i el jutge», va exposar Aguirre.
De González va dir a més que ha estat una persona de la seva «màxima confiança», a qui va conèixer a l'Ajuntament de Madrid quan aquest era funcionari als anys 80, i va recordar que va ser ella qui el va nomenar subsecretari d'Educació quan era ministra, i que com a presidenta autonòmica el va nomenar vicepresident.
Visiblement emocionada
«Els ciutadans tenen dret a demanar que els polítics assumim tota la nostra responsabilitat amb dignitat, sense dilacions i sense excuses i jo tinc com a norma de conducta no eludir mai les meves responsabilitats i per això presento la meva dimissió», va concloure Aguirre, visiblement emocionada, abandonant després la sala sense acceptar preguntes dels periodistes.
L'expresidenta madrilenya havia comunicat al president del Govern i líder del PP, Mariano Rajoy, la seva decisió de dimitir com a portaveu en un missatge de text enviat pel mòbil, però no li va trucar.
En un breu comunicat, el PP va reconèixer la «llarga trajectòria» d'Aguirre, a la qual va qualificar de «persona rellevant» a l'organització. En un altre comunicat, el PP de la Comunitat de Madrid va destacar que «comparteix les raons» exposades per Aguirre per deixar el càrrec, especialment en allò referent al fet que «hauria d'haver vigilat amb més eficàcia els possibles casos de corrupció, el que ha causat mal a les institucions i al propi partit».
L'alcaldessa de Madrid, Manuela Carmena, per la seva banda, va afirmar que, amb la dimissió d'Aguirre es veu que el Govern autonòmic i el PP «se sostenien en una trama criminal». «El càncer de la democràcia és la corrupció. Amb la sortida d'Aguirre veiem que tot un Govern i el PP se sostenien en una trama criminal», va escriure Carmena a Twitter.
El PSOE, a través del seu compte oficial en aquesta mateixa xarxa social, va destacar que Aguirre se'n va després del «Tamayazo, Gurtel, Púnica i Lezo», tot i que és «massa tard» i ho fa sense assumir responsabilitats ni donar cap explicació. La secretària general del PSOE-M, Sara Hernández, va demanar a la Cifuentes que «investigui» al costat dels socialistes la corrupció dins de la seva formació perquè no creu que Aguirre no sabés res del que passava.
«Maquinària corrupta»
Des de Podem, el seu secretari general, Pablo Iglesias, va denunciar la «maquinària corrupta» del PP en contra dels interessos dels ciutadans, mentre que secretari general del partit a la Comunitat de Madrid, Ramón Espinar, va assenyalar que la dimissió d'Aguirre «no tanca» la «crisi de governabilitat», ja que, segons la seva opinió, el «problema» no està a l'Ajuntament de la capital, sinó en el Govern autonòmic i a l'Assemblea madrilenya.
El portaveu de Ciutadans a l'Assemblea de Madrid, Ignacio Aguado, va destacar la tardança de la dirigent del PP per presentar la seva dimissió, que, segons el seu parer, posa en evidència la «resistència al canvi de la vella política».
