La ultradretana Marine Le Pen va anunciar ahir una inèdita aliança per a les presidencials franceses del 7 de maig amb la dreta euròfoba de Nicolas Dupont-Aignan, però va haver de suavitzar, a canvi, algunes de les seves mesure insígnia, entre elles la possible sortida de l'euro. En una conferència de premsa conjunta als salons parisencs Hoche, Le Pen va comunicar que nomenarà com a primer ministre a Dupont-Aignan, que va sumar 1,7 milions de vots en la primera volta electoral del 23 d'abril (4,7 %), si és triada presidenta, i va travar així la primera gran aliança de la ultradreta en la història recent de França.

«Nicolas Dupont-Aignan -antic membre del partit conservador Els Republicans- és un patriota sincer i exigent. S'ha mostrat capaç de sortir de la zona de confort»,va exposar la candidata, que busca, d'aquesta manera, retallar distància amb el seu rival, el socioliberal Emmanuel Macron, considerat favorit i guanyador de la primera volta.

El partit de Le Pen, l'ultradretà Front Nacional (FN), ha estat arraconat de la resta, des dels conservadors fins als comunistes, que sempre s'han negat a arribar a acords per considerar-la una força xenòfoba i antidemocràtica associada als col·laboracionistes nazis. Però Dupont-Aignan, alcalde de la localitat d'Erris (als afores de París) i antic col·laborador de Michel Barnier (actual negociador cap de la UE pel Brexit), ha decidit trencar aquesta regla i s'ha posat a la disposició de Le Pen, a canvi que suavitzi algunes de les seves mesures més emblemàtiques. Entre els sis punts acordats figuren la sortida de l'euro, que ajornarien per a 2018, quan se celebren eleccions europees, i l'escolarització dels fills dels immigrants sense papers, que Le Pen volia prohibir. «Cal preguntar-se sobre el que suposa confiar-li el poder de la cinquena potència econòmica a un banquer aventurer», va dir Dupont-Aignan en al·lusió a Macron.

Le Pen va pronosticar que hi haurà «molts electors» que van votar l'esquerrà Jean-Luc Mélenchon -que va obtenir 7 milions de sufragis- i al conservador François Fillon (7,2 milions de vots) que acabaran per unir-se al seu projecte. La candidata, que va aconseguir 7,6 milions de vots el 23 d'abril (21,3 % enfront dels 8,6 de Macron (24,01 %), ha de recaptar almenys 10 milions de sufragis tant a l'esquerra com a la dreta per vèncer en la carrera a l'Elisi. El pacte entre Le Pen, de 48 anys, i Dupont-Aignan, de 56, se circumscriu, de moment, a les presidencials del 7 de maig, però podria allargar-se a les legislatives de l'11 i 18 de juny.

L'aliança entre tots dos ha generat una onada de crítiques, sobretot de rivals polítics, però també internes. Dins del moviment Debout la France (França Dempeus), fundat per Dupont-Aignan, hi ha hagut dissensions, com la del seu vicepresident, Dominique Jamet, que va assegurar que el FN no és encara «tolerant» ni «humanista».

Uns 200 veïns d'Erris, localitat d'uns 30.000 habitants que Dupont-Aignan governa des de 1995, van protestar ahir a les portes de l'Ajuntament contra l'aliança anunciada, que veuen com una traïció. Macron, recolzat pels partits tradicionals socialistes i Republicans (centre-dreta), es va pronunciar sobre aquest inèdit pacte: «No m'interessa massa, encara que deixa les coses més clares», va asseverar.