El Tribunal Suprem va rebutjar el recurs presentat per José Emilio Suárez Trashorras, condemnat a 34.715 anys de presó com a cooperador necessari dels atemptats de l'11-M, en què sol·licitava que li fos aplicada amb caràcter retroactiu la pena de presó permanent revisable. Aquesta pena, introduïda en el Codi Penal el 2015, era considerada pel reu com més favorable per obtenir permisos i accedir al tercer grau penitenciari i a la llibertat condicional que la pena de presó que li va ser imposada, que va establir un màxim de compliment efectiu de 40 anys de presó.
No obstant això, el Suprem aclareix que la petició de Suárez Trashorras té com a base l'error que li correspondria una sola pena de presó permanent revisable, quan en realitat serien 192 penes d'aquesta classe (una per cada víctima mortal de l'atemptat), de manera que la nova regulació no li resultaria més favorable. Així, l'alt tribunal rebutja la petició basant-se en què no és cert que la nova regulació sigui més beneficiosa per a ell, fet pel qual no procedeix l'aplicació retroactiva.
D'aquesta manera, el Suprem ratifica la decisió de l'Audiència Nacional que va denegar inicialment, en acte de 14 de novembre de 2016, la revisió de pena plantejada per Suárez Trashorras. El Suprem li recorda a Suárez Trashorras que en aquests casos, l'accés al tercer grau i a la suspensió de la resta de la pena (aquesta última figura substituta de la llibertat condicional) requerirà el compliment efectiu de 32 anys de presó.
