i el millor dels guionistes de Hollywood hauria dissenyat unes eleccions franceses més interessants, fins i tot per als que no són gaire amants de l'alta política. La llarga precampanya, la campanya per a les primàries i els darrers esforços dels dos últims candidats a la Presidència, el socioliberal Emmanuel Macron i la ultradretana Marine Le Pen, han estat com una muntanya russa, plena de pujades i baixades i de sorpreses, carregada de sospites de corrupció i amb un final apoteòsic en forma de tens debat electoral que sembla que ha acabat de decidir qui serà l'inquilí de l'Elisi.

Les darreres enquestes donen 24 punts d'avantatge a Macron, el gran favorit en aquests comicis, que fins al debat semblava anar perdent aquesta condició amb el pas dels dies, sobre Le Pen, l'aspirant que ho ha intentat tot en la campanya de la segona volta i que semblava guanyar terreny fins a l'esmentada cita de dimecres, en la qual es va veure completament superada pel candidat socioliberal.

En tot cas, el primer gran favorit per arribar a l'Elisi havia estat el candidat conservador François Fillon. Amb el suport dels grans poders econòmics i l'aval de la seva experiència política -va ser primer ministre entre 2007 i 2012- tot semblava indicar que Fillon seria el substitut d'un François Hollande que va renunciar a presentar-se en apreciar que la seva popularitat estava sota mínims. Però com passa en moltes ocasions, el passat truca a la porta, en aquest cas en forma de corrupció. La revista Le Canard Enchainé va divulgar que quan era diputat Fillon va beneficiar la seva dona amb llocs de treballs ficticis pels quals va rebre 900.000 euros. El candidat conservador, com succeeix sempre, va començar per negar les acusacions, per després acabar admetent conductes irregulars per les quals va demanar perdó al mateix temps que acusava poders ocults de voler enfonsar la seva carrera política.

En tot cas, aquestes irregularitats van enfonsar la seva candidatura, que es va anar recuperant una mica mentre s'acostava la primera volta dels comicis, però no al ritme suficient per evitar quedar eliminat. Le Pen també va ser acusada de corrupció, en aquest cas en la contractació d'assessors com a eurodiputada pagats amb diners del Parlament Europeu però que finalment van acabar treballant per al seu partit, el temut Front Nacional. Tot i que d'aquest cas se n'ha parlat menys, la Fiscalia francesa va demanar que s'aixequés la immunitat a Le Pen per poder processar-la a França.

Va ser en aquests moments de dubte quan va irrompre la figura de Macron. Gairebé sense fer soroll, el candidat socioliberal va crear un partit del no-res -En Marxa- per fugir de l'estigma d'un socialisme deprimit i castigat amb la indiferència dels francesos, i el va vestir amb un programa entenedor i centrista, allunyat dels extrems però amb interessants propostes en matèria econòmica. Aquest còctel, acompanyat pel seu carisma i les seves habilitats polítiques, sembla que portarà Macron a la Presidència.

En tot cas, el candidat socioliberal es va enfrontar en el debat electoral no només a una dura contrincant que se situa en les antípodes del seu pensament, sinó sobretot a l'escrutini de milions de francesos que van mesurar la seva talla presidencial. L'exministre d'Economia tenia l'obligació addicional d'oferir una imatge contundent de lideratge, capaç de contenir l'amenaça creixent del Front Nacional sense defallir però sense perdre les formes.

Combat en el fang

Des del primer minut, el combat es va desenvolupar en el fang. Al primer cop de puny dialèctic de Le Pen va respondre Macron amb un altre sobre la pertinença d'aquesta a la dinastia de la ultradreta des de fa quatre dècades. En els dies previs al cara a cara, s'havia estès a França el pensament que l'ullal i l'experiència de Le Pen, de 48 anys, serien massa per a un Macron, de 39, suposadament tendre per a aquests combats.

Per a l'expert en comunicació Guillaume Jubin, del gabinet Tilder, Macron «clarament es va emportar el debat en un punt fonamental: va ser qui va assumir la postura i la visió presidencial». Jubin va considerar que el cara a cara va ser una prova per al socioliberal «en què va haver d'evitar permanentment caure en el parany de la confrontació i la polèmica que li proposava Le Pen en detriment de les qüestions de fons».

L'analista va contraposar la imatge oferta per la ultradretana al llarg de la campanya i en els previs debats amb la que va mostrar dimecres, en «no sortir de l'acusació i la denúncia, deixant les proposicions i el positiu a Macron».

Si en alguna cosa van coincidir els observadors és que el duel va ser molt més aspre i brutal que tots els precedents en presidencials anteriors, de manera que el soroll moltes vegades va ocultar la discussió sobre les qüestions que preocupen els francesos.

Els contraatacs de Macron des del començament van semblar agafar amb la guàrdia baixa Le Pen, que es va obstinar a intentar deslegitimar el seu rival més que en rebatre les seves propostes o oferir alternatives.

L'exministre d'Economia, que va abandonar l'Executiu per llançar-se en solitari al capdavant del seu moviment En marxa fa menys d'un any, era conscient que per guanyar aquest debat només havia de no cometre relliscades que afectessin a la seva imatge.

L'expert en campanyes electorals de la universitat SciencesPo Gaspard Estrada, va assenyalar que l'èxit de Macron es va deure «no tant a la seva prestació, sinó al contrast entre el que deia i l'actitud hostil de Le Pen». En «deixar en evidència la naturalesa» de la seva adversària, l'exministre va aconseguir, segons el parer d'aquest analista, acostar-se a un segment de la població com els votants del radical d'esquerres Jean-Luc Mélenchon, que encara dubtaven si donar-li suport en la segona volta, votar en blanc o abstenir-se.