a líder del Front Nacional, Marine Le Pen, va proclamar-se vencedora a la primera volta de les eleccions presidencials al departament dels Pirineus Orientals, amb el 30% dels vots. Ahir, va mesurar les seves forces i es va enfrontar al candidat socioliberal d'En Marxa, Emmanuel Macron, a la segona volta. El suport que Le Pen va rebre a les urnes, però, era difícil de trobar a peu d'urna quan es demanava als electors per qui s'havien decantat. Molts no volien desvetllar el seu vot i només ho deien obertament aquells que havien donat suport a Macron. En ocasions, malgrat no ser el seu candidat ideal o no haver-lo votat a la primera volta, reconeixien que l'objectiu era «aturar Le Pen i el Front Nacional». Alguns votants catalanistes, a més, criticaven que Le Pen practica el «jacobinisme més crític» i que vol acabar amb les llengües que no siguin el francès. «Amb Le Pen, la nostra llibertat està en perill», alertava una veïna de Perpinyà que dona suport a Macron.
Els francesos escollien a la segona volta el president de la República i havien de triar entre la líder de l'extrema dreta, Marine Le Pen, o el socioliberal d'En Marxa, Emmanuel Macron. Al departament dels Pirineus Orientals estaven cridats a les urnes 347.917 electors. A la primera volta, la participació es va situar en el 78,74%, dos punts per sota de la mitjana del país, i Le Pen va ser la clara guanyadora, amb el 30% dels vots. Per darrere seu, el segon més votat va ser el candidat de l'esquerra, Jean Luc Mélenchon, que va aconseguir el 21%, i el socioliberal Emanuel Macron va quedar tercer, amb el 18,46% dels suports.
En aquesta segona volta, els votants havien d'escollir entre Macron i Le Pen. A Perpinyà, on Le Pen també va sortir guanyadora, costava trobar votants que a peu d'urna reconeguessin que li fan suport. Molts no volien dir què havien votat -«el vot és secret», recordaven- i només explicaven obertament el seu vot i l'argumentaven aquells que donen suport a Macron. Entre els votants del candidat socioliberal n'hi havia de convençuts i que ja li van fer suport a la primera volta, però també d'altres que reconeixien que no és la seva «opció ideal», però que hi apostaven per frenar la ultradreta del Front Nacional. «No l'he votat per convicció, sinó perquè crec que és el candidat que té més opcions de fer front a Le Pen», argumentava Julie Capeille.
Resultats de les eleccions presidencials a Perpinyà. Font dades: L'Indépendant. Mapa: Nacho Garcia.
En canvi, en Frederic Guisset ja va votar per Macron fa quinze dies i ahir ho va tornar a fer, convençut. «Le Pen no és bona opció ni per als francesos ni encara pitjor per a la Catalunya del Nord, representa el jacobinisme més crític», lamentava. Guisset, que és catalanoparlant, assegurava que el Front Nacional vol acabar amb totes les llengües que no siguin el francès i que això és un retrocés.
En aquesta línia, el regidor d'Unitat Catalana a l'Ajuntament de Perpinyà, Brice Lafontaine, també assegurava que un triomf de Le Pen hauria estat dolent per a les opcions d'autogovern de la Catalunya del Nord. A mitjans de març, l'alcalde de Perpinyà, Jean-Marc Pujol (UMP), va retirar les delegacions a Lafontaine, que era tinent d'alcalde, per haver fet suport obertament a Macron.
Segons va defensar, per als catalans de banda i banda dels Pirineus Macron representa una opció per avançar en la promoció de la llengua catalana, en mesures d'autogovern i en mantenir l'esperit europeista. Uns valors que, segons Lafontaine, estaven en risc si Le Pen hagués estat la guanyadora. «La gent ha de saber que moltes coses canviaran, i a pitjor», va alertar.
L'opció de Mélenchon
De fet, partits com ERC i PDeCAT havien demanat el vot obertament per a Mélenchon. En canvi, Esquerra de la Catalunya del Nord es va posicionar a favor del vot en blanc perquè considerava que cap de les dues opcions era bona: ni Le Pen ni Macron. A la Catalunya del Nord, el segon més votat en la primera volta va ser el partit d'esquerres de Jean Luc Mélenchon, que ara ha quedat fora de la cursa cap a l'Elisi. Això fa que hi hagués votants que no s'identifiquessin ni amb Macron ni amb Le Pen i apostessin per un vot blanc. «Cap dels dos m'agrada», reconeixia Granell René.
En canvi, el regidor Brice Lafontaine va fer una crida a la participació i a evitar el vot en blanc perquè considera que això afavoreix Le Pen. «Ella busca la part més fosca dels humans i ens fa creure que només estarem bé amb gent que sigui com nosaltres. No soc així i no la penso votar», justificava Jacquelline Pages.
