El ple del Congrés va aprovar amb l'abstenció del PP i ERC la iniciativa del PSOE que demana al Govern un nou impuls de la Llei de Memòria Històrica i exhumar les restes de Franco del Valle de los Caídos, ja que Units Podem finalment es va sumar a aquesta proposta. La proposició no de llei es va debatre el passat dimarts al ple i llavors, contra tot pronòstic, no va concitar el suport unànime dels partits d'esquerres, ja que Units Podem i ERC -que va decidir abstenir-se- consideraven el seu contingut insuficient.

Podem havia amenaçat també amb l'abstenció si els socialistes no acceptaven les seves esmenes, però, encara que finalment el PSOE no va acceptar cap de les seves propostes, van decidir votar a favor del text i que no quedesin com els que impedien que tirés endavant la iniciativa. Gràcies a això la proposta es va aprovar amb 198 vots a favor, només un en contra i 140 abstencions.

A Units Podem van lamentar «profundament» que el PSOE no hagi acceptat avançar més i que no s'hagi pogut «anar més enllà», però «per responsabilitat», segons deia el líder de la formació, Pablo Iglesias, van decidir votar sí a tot el que suposi un impuls a la Memòria Històrica. Iglesias també va carregar contra el PP que, segons el seu parer, «demostra que té un problema amb la Memòria Democràtica» i segueix «enclaustrat en la mentalitat franquista».

Per la seva banda, el portaveu d'En Comú Podem, Xavier Domènech, va destacar que s'hauria d'haver concretat que l'exhumació de fosses fos assumida per l'Estat com a responsabilitat pública i instat també a l'anul·lació dels judicis del franquisme, dues de les propostes que Podem plantejava a les seves esmenes que han estat rebutjades.

Amb el vot a favor d'Units Podem i de Ciutadans, i l'abstenció del PP i ERC, el PSOE va treure endavant la seva iniciativa, encara que la seva aprovació pot quedar-se en un gest simbòlic, ja que es tracta d'una proposició no de llei que simplement insta l'Executiu, el Govern no està obligat a complir-la.

Des del PSOE, el diputat Gregorio Cámara va considerar que malgrat que el Govern no estigui obligat jurídicament a adoptar aquestes mesures, sí que té un mandat polític de seguir les orientacions del Congrés, ja que «orientar» l'Executiu és una de les funcions del Parlament.

A més de l'exhumació de les restes de Franco, la proposició no de llei dels socialistes reclama també a l'Executiu traslladar José Antonio Primo de Rivera a un lloc «no preeminent» de l'edifici. També demana l'elaboració d'un cens complet de les infraestructures realitzades amb treballs forçats per a col·locar plaques en memòria dels represaliats.

En un altre ordre de coses, el diputat de Nueva Canarias Pedro Quevedo va ser elegit president de la comissió d'investigació sobre el presumpte finançament irregular del PP que es va constituir ahir. Els integrants van triar per vot ponderat Quevedo per 217 vots, davant els 67 obtinguts per Txema Guijarro, proposat per Units Podem, i amb 46 abstencions. Perquè Quevedo pogués presidir la comissió ha hagut de renunciar al seu lloc el diputat del PDeCAT, el gironí Jordi Xuclà.

Xuclà era el diputat que el PP volia situar al capdavant de la comissió d'investigació, però la seva candidatura no era avalada per altres formacions com el PSOE i Ciutadans, en entendre que el seu partit està afectat per greus casos de corrupció, entre ells el que afecta la família Pujol.

La designació de Quevedo, que no va assistir a la seva elecció perquè ni tan sols era membre de la comissió fins que el PP i PSOE van pactar la designació, forma part d'un acord global entre PP i PSOE per a les presidències de les dues comissions d'investigació que es van constituir: la del finançament del PP i la del rescat de les caixes d'estalvi, que serà presidida per la diputada canària Ana Oramas. A Quevedo se'l coneix com «el diputat 176» perquè el seu vot és decisiu per desempatar i que el PP pugui aprovar els pressupostos.