El Brexit o l'abandonament del Regne Unit de la UE i les seves diverses implicacions per al país han estat els arguments centrals de la campanya electoral de cara als comicis generals britànics d'avui. Tot i que en els últims dies els atemptats de Manchester i Londres han provocat que la seguretat hagi adquirit protagonisme, els analistes perceben que les propostes de gestió dels partits davant la sortida de la Unió Europea (UE) han estat el tema dominant d'aquestes eleccions. En tot cas, les errades en el control dels gihadistes han estès el dubte entre els ciutadans que la primera ministra, Theresa May, sigui capaç de garantir la seva seguretat.
Des que a l'abril May va avançar inesperadament la crida a les urnes, sense esperar fins al 2020, els seus arguments de pes han tingut com a base el Brexit, assumpte que la cap de Govern va reprendre després de la suspensió dels actes electorals després de l'atemptat a Manchester el passat 22 de maig, que va deixar 22 morts, i després de l'atac a Londres d'aquesta setmana, que en va causar vuit. Per a la política conservadora, aquestes eleccions es centren fonamentalment en perfilar en qui confiaran els ciutadans per defensar amb força el Regne Unit, negociar el seu divorci amb Brussel·les i obtenir el millor acord possible a Europa.
Durant tota la campanya electoral, la cap de l'Executiu britànic va emfatitzar la rellevància del Brexit com a «base» d'altres elements decisius com la seguretat econòmica, el lloc del Regne Unit al món, el futur dels serveis públics i les oportunitats de les properes generacions.
Segons assenyala Timothy Oliver, professor de Política britànica a la Universitat de Londres, May «necessita una victòria que li atorgui el mandat per liderar el país, el Partit Conservador i les negociacions del Brexit», ja que «el referèndum europeu - del passat 23 de juny- li ho confereix pel que fa a abandonar la UE, però no està clar en relació al que aquesta marxa implica».
A més, l'expert opina que la dirigent conservadora «necessita un mandat dels ciutadans perquè donin suport a la seva interpretació d'aquesta sortida», i aquí és «clau» la conjuntura temporal, «que oscil·la al voltant del calendari negociador del Brexit».
«Mai podria haver cridat a les urnes un cop les negociacions estiguessin a les acaballes, a finals de 2019. Però llavors es tindrien més clares les conseqüències del Brexit i això podria fer perillar les seves opcions de guanyar amb una àmplia majoria», afegeix.
Pel que fa a modificar la cita electoral sense esperar al 2020, l'analista valora que un altre risc que May ha volgut evitar és que «els altres partits -laboristes, Liberaldemòcrates, Verds, fins i tot fins l'SNP- formin una coalició progressista per oposar-se a ella i al Brexit que està negociant». «Derrotar una coalició així seria difícil o debilitaria, almenys, les seves opcions de guanyar una majoria al futur», assenyala aquest politòleg.
En aquesta cursa electoral, el principal grup opositor, el Partit Laborista liderat pel qüestionat líder esquerrà Jeremy Corbyn, ha intentat a la seva campanya no cenyir-se únicament a arguments vinculats al Brexit. El seu manifest emfatitza objectius com la renacionalització de serveis públics ara privatitzats i altres mesures marcadament antiausteritat.
L'enfocament laborista li ha servit per retallar en més de la meitat, en tot just dues setmanes, l'àmplia distància que separava el partit de Corbyn de la formació governant de May, segons es desprèn dels últims sondejos d'opinió.
L'UKIP busca protagonisme
Per la seva banda, l'euròfob i antiimmigració Partit de la Independència del Regne Unit (UKIP) ambiciona recuperar el protagonisme que va tenir abans del referèndum, després que part del seu electorat li hagi donat l'esquena a les eleccions locals i hagi cedit els seus suports als conservadors. El seu líder, l'ultradretà Paul Nuttall, es va referir a aquesta formació com «la pòlissa d'assegurances nacional» o «els gossos guardians del Brexit». A més, en el seu manifest, l'UKIP es compromet a convertir la lluita contra el terrorisme gihadista en una prioritat, quelcom que sembla necessari.
