En 2016, per segon any consecutiu, el nombre de morts va superar el de naixements, que segueixen caient, dades que consoliden la crisi demogràfica en què es troba sumida Espanya.

L'any passat van néixer 408.384 nens, 11.906 menys que el 2015 (2,8%), any en què van morir 409.099 persones, el 3,2% menys.

La diferència entre morts i naixements (creixement vegetatiu) reflecteix una pèrdua de població de 259 persones el 2016, segons l'enquesta de "Moviment Natural de la Població" difosa avui per l'Institut Nacional d'Estadística (INE).

Un saldo vegetatiu negatiu que, adverteix l'INE, és molt més gran, amb una pèrdua 715 persones, si es descompten els naixements que tenen lloc a Espanya de mares que no resideixen al nostre país.

La caiguda dels naixements és més alarmant encara si es mira enrere: des de 2008, quan es va produir el màxim històric en 30 anys amb 519.779 naixements, el descens és del 21,4%.

La resta de dades no són millors: L'edat a la qual les dones són mares per primera vegada ha arribat a la xifra històrica de 32 anys i només tenen 1,33 fills. Només neixen 8,8 nens per cada mil habitants.

La radiografia de la població espanyola que ofereix l'INE no és gens falaguera i alerta d'una situació que compromet no només la piràmide poblacional, sinó el futur del país, el mercat laboral, la productivitat o el sistema de pensions i prestacions. No és sostenible una economia amb més gent inactiva que activa.

A més, el nombre de dones d'entre 15 i 49 anys (en edat de ser mares) s'ha reduït fins 10,6 milions, dada que manté la tendència a la baixa iniciada el 2009 que, segons explica l'INE, obeeix al fet que en aquest rang estan les generacions menys nombroses nascudes durant la crisi de natalitat dels 80 i primera meitat dels 90.

Dels 408.384 nens que van néixer a Espanya el 2016, 75.220 són de mare estrangera (18,4%) i, mentre que el nombre mitjà de fills per dona es va reduir una centèsima entre les espanyoles, fins 1,27, el de les estrangeres va augmentar quatre centèsimes, fins a 1,70.

Calcula l'INE que les mares espanyoles té el seu primer fill tres anys més tard que les estrangeres, de manera que les primeres ho tenen als 32,5 anys i les foranes als 29,6 anys.

Creixement vegetatiu

A Espanya moren 8,8 persones per cada mil habitants i 2,6 nens per cada mil nascuts, una taxa que es manté per sota del 3 per mil des de 2013.

Alhora, l'esperança de vida segueix augmentant i ja se situa en 83,2 anys, 80,4 anys per a ells i 85,9 per a elles.

És a dir, que si l'edat de jubilació es manté en 65 anys, quan deixem de treballar i, per tant, d'aportar al sistema, als homes els quedaran 19,2 anys de vida i les dones 23,1.

Matrimonis a la baixa

Estadística també ofereix dades sobre nupcialitat amb un augment del 2% de les parelles que opten per contraure matrimoni.

Així, l'any passat es van casar 172.243 parelles. Hi ha 3,7 matrimonis per cada mil habitants.

El 27% dels matrimonis (46.436) es van oficiar pel ritu catòlic i 126.000 van ser civils (71,2%), dades que s'han anat invertint amb el pas dels anys. El 2005 el 60% dels enllaços era catòlics.

Ells es casen a una edat mitjana de 37,5 anys i elles una mica abans, als 34,7. De total dels matrimonis heterosexuals, en el 15,2% almenys un membre de la parella era estranger. I només el 2,5% del total dels enllaços corresponen a parelles del mateix sexe (4.259).

Resultats per comunitats autònomes

L'any passat deu comunitats van tenir un saldo vegetatiu negatiu (més morts que naixements) i set positiu, a més de les ciutats autònomes de Ceuta i Melilla.

Les comunitats que van perdre més població van ser Galícia (12.683), Castella i Lleó (11.698) i Principat d'Astúries (6.851) enfront de les que van tenir saldos vegetatius positius, Comunitat de Madrid (17.785), Andalusia (9.820) i Catalunya (5.148) .

El nombre de naixements es va reduir en totes, encapçalades per Castella i Lleó (4,3%), Aragó (3,8%) i Comunitat Valenciana (3,7%), igual que el de defuncions, excepte a Ceuta, on van augmentar l'1%.

L'esperança de vida més alta és la dels residents a Madrid (84,7 anys), Castella i Lleó, Navarra i la Rioja (83,9 anys), mentre que la menor es situa a Melilla (80,6 anys), Ceuta (80,9), Andalusia (81,9) i Canàries (82,3).