El ciberatac a les bases de dades de les darreres eleccions als Estats Units va ser més greu del que es va informar inicialment, ja que es va aconseguir alterar la informació del vot i obtenir dades confidencials de milers de votants, va assegurar la revista Time. En un dels casos, els investigadors van descobrir que una base de dades de votants d'un comtat va ser manipulada, encara que les alteracions van ser descobertes i corregides, segons van revelar fonts oficials, que no obstant això no van poder identificar si els «hackers» eren agents russos.

A més, apunta la publicació, el fet que s'hagi descobert el robatori de dades privades de milers de votants a diversos estats ha portat a noves línies d'investigació dels intents de Rússia d'interferir en els passats comicis. En un altre dels casos, suposats agents russos van robar a l'estat d'Illinois prop de 90.000 documents que contenien des de números de llicències de conduir fins a les últimes quatre xifres dels seus números de l'assegurança social, segons el representant del Consell Electoral Ken Menzel. Investigadors del Congrés també intenten esbrinar si aquesta informació confidencial va arribar a mans de membres de la campanya electoral de l'actual president, Donald Trump.

Per altra banda, Trump va assegurar que no té cintes ni va gravar les seves converses amb l'exdirector de l'FBI James Comey, i alhora va matisar que no té «ni idea» sobre si hi ha enregistraments d'aquestes trobades. «No tinc ni idea sobre si hi ha cintes o gravacions de les meves converses amb James Comey, però jo no les vaig fer, i no tinc cap tipus d'enregistraments», va escriure el president nord-americà al seu compte de Twitter.

Va ser el propi Trump qui va insinuar fa setmanes la possibilitat de l'existència d'enregistraments de les seves converses amb Comey, qui va dirigir l'FBI fins que el mandatari va decidir acomiadar-lo de manera fulminant al maig.

En un altre ordre de coses, el lideratge republicà del Senat dels Estats Units va divulgar un pla per desmantellar l'Obamacare que elimina la majoria d'impostos i mandats d'aquesta llei sanitària de l'expresident Barack Obama, a més de retallar un programa per als pobres, però manté un sistema de subsidis per comprar assegurances.

Després de setmanes de negociacions i reunions secretes del grup de tretze legisladors que ha dissenyat el pla, encapçalats pel líder de la majoria republicana al Senat, Mitch McConnell, l'esborrany, de 142 pàgines, es va publicar a la pàgina web del Comitè Pressupostari de la cambra alta.