Sami Naïr (Algèria, 1946) és un dels principals teòrics progressistes europeus. Va ser europarlamentari i actualment és catedràtic de Ciències Polítiques i director del Centre Mediterrani Andalusí (CMA) de la Universitat Pablo de Olavide de Sevilla. Recentment integrat en l'Institut de Drets Humans de la Universitat de València, va participar en un seminari sobre la crisi econòmica i política europea. Més Europa i més política és el que reivindica aquest analista que coneix a fons els secrets del funcionament de la Unió Europea per frenar l'onada de desafecció que recorre el continent, així com reclama un redisseny de les institucions.

Quin tipus de crisi pateix Europa?

Estem vivint una crisi econòmica i també política, i ambdues condueixen al bloqueig de la construcció europea. La primera

es deu a una concepció neoliberal de l'espai econòmic i la segona ve donada per la no clarificació del sistema polític que volem construir. Això mai es va posar sobre la taula per raons estrictament econòmiques. Amb la crisi de 2008, Alemanya i França -«l'eix Merkozy», de Merkel i Sarkozy- van prendre les regnes i van decidir adoptar polítiques d'austeritat molt més dràstiques que les que existien abans.

Té sortida aquesta situació?

Som al 2017 i encara no hem sortit de la crisi, amb conseqüències directes també en el camp polític. Tenim més de 20 milions d'aturats comptabilitzats oficialment, s'ha generalitzat un tipus d'ocupació totalment precari, s'han privatitzat serveis públics... Tot això ha produït un auge dels populismes d'extrema dreta i dels nacionalismes de replegament, antieuropeistes, que feliçment no ha afectat Espanya. Hi ha una gran

crisi de legitimitat, la gent ja no creu en la Unió Europea. Per això necessitem una Europa més social i democràtica, de solidaritat profunda. Cal reorientar la política econòmica posant l'ocupació en el centre del debat, però també cal redissenyar Europa. La Comissió Europea no ha de tenir tant pes, i el parlament ha de tenir capacitat de fer lleis. Que l'europeu sigui l'únic parlament que no legisla és una anomalia mundial.

Quines són les conseqüències

de les decisions preses per l'eix franco-alemany?

El resultat són les dues grans crisis polítiques europees: el Brexit a la Gran Bretanya i la descomposició del sistema polític a França, amb la desaparició dels grans partits i l'auge de l'extrema dreta de Le Pen. El nou president, Emmanuel Macron, és europeista, però la construcció europea no depèn només de França, també d'Alemanya. I no sabrem què passarà fins després de les eleccions alemanyes del 23 de setembre. Angela Merkel diu ara que està disposada a integrar l'objectiu de creixement en les prioritats europees, però que pugui prendre decisions importants amb França dependrà del resultat de les eleccions.

Com valora el fenomen Macron a França?

Emmanuel Macron és el producte del final del sistema polític

francès nascut el 1971. En les últimes eleccions el sistema de partits ha esclatat. És un misteri com Macron, un candidat sense partit, sense militants, ha aconseguit tants suports financers i desbancar la resta de candidats. Caldrà esperar a veure el que fa, perquè no ho tindrà fàcil, només representa el 25 per cent dels votants. En l'econòmic, ell està convençut que cal eliminar els impostos a les empreses i les seves obligacions amb la seguretat social perquè puguin invertir i rellançar l'economia...

Més neoliberalisme?

Sí, neoliberalisme integral. Però també vol posar en marxa polítiques d'ocupació, i no només

a França sinó a tot Europa. També vol tornar a França el seu paper com a gran potència internacional, i aquí estan els seus contactes

amb Donald Trump, i amb Vladímir Putin vol anar encara més lluny. És un home de centre que afirma voler rellançar la política europea. Però no sé si vol enfortir

l'eix franco-alemany o rellançar el projecte europeu, o potser rellançar el projecte europeu enfortint

l'eix franco-alemany. En el primer cas, es produirà un distanciament encara més gran amb països com Espanya, Itàlia, Polònia. I això és molt problemàtic.

Parlant ara d'Espanya. Com veu el futur de l'esquerra amb la divisió de l'electorat entre PSOE i Podem?

Desitjaria veure una reconstrucció de l'esquerra espanyola, perquè és el que vertebra la identitat d'Espanya, si més no la identitat moderna. Ara es troben en un punt de transició: s'estan posicionant i no sabem on es trobaran. Però per oferir una alternativa al poble espanyol es necessita una esquerra responsable, amb sentit d'Estat, i al mateix temps que sigui capaç d'existir a escala europea. La desgràcia és que ara, i no només a Espanya, les esquerres no existeixen a nivell europeu. Necessitem una esquerra sòlida per reorientar la política a la Unió Europea.